Prenem nota...

M'ha sorprès llegir el següent extracte de l'entrevista al poeta i arquitecte Joan Margarit:

Pregunta- Seria partidari que el túnel passés pel litoral?

Resposta- Jo personalment crec que el TGV no hauria de travessar Barcelona. Si tu vols anar a Londres, no travesses París amb el TGV. Arribes a una estació i després te'n vas a una altra, i agafes un tren que et porta a Londres. Tu no pots anar de Bordeus a Londres sense parar! Jo defensaria que el TGV de Madrid arribés a Sants, i després n'agafessis un altre a la Sagrera per anar a París. Hi ha una obsessió perquè Barcelona sigui un lloc de pas i no un lloc final.

Pregunta- Una obsessió de qui?

Resposta- No ho sé. Madrid és un final de trajecte, Barcelona no. Hi ha l'obsessió que un senyor vagi de Madrid a Perpinyà o a París sense baixar a Barcelona. Home, els qui anem a Londres a través de París no tenim aquesta obsessió. I tanta gent anirà de Madrid a París sense baixar a Barcelona?

Vaja, tanta història de si ha de passar per un lloc o per un altre el tren d'alta velocitat, i potser la discussió es de si ha de passar per cap lloc. Per que aquest es el discurs oficial dels mass-media. Ja no arribes a plantejar-te algu tan senzill com questionar-te si el AVE ha de passar per la ciutat. Ja és dona per sentat que si. Extrapolant-ho a altres "grans temes", ens foten gat per llebre. És la clau: si et diuen que has de pensar d'una manera en concret, quedaria massa evident i no funcionaria. És mès práctic donar els elements de reflexió idonis per que arribis a unes conclusions concretes. Com surt en l'últim cd del Tote King, Un tipo cualquiera, quan parla del pirateig de música. Del fet que una persona es baixi música d'internet ilegalment dir-li pirata, com els corsaris que saquejaven, mataven i violaven a la gent, ja t'esta guiant que has de pensar.

Tan important és el llenguatje que el mateix fet dit amb unes paraules o unes altres semblen dos fets diferents.

Prenem nota...