Parlant de crisis.
El sistema productiu actual, per no dir-li capitalisme que interessa sembli un mot passat de moda, es basa en incrementar els beneficis constantment. Si una empresa un any guanya 100, l'any següent ha de guanyar 110. Per tant, un 10% més. I el any següent, com a mínim, un 10% també d'increment. Això significa guanyar 121. I així successivament.Si aquesta empresa juga a borsa, no guanyar un 10% es pot traduir en una baixada de les seves accions. Seguint aquest joc pervers, cada cop s'ha de afinar més per guanyar més i més.
Evidentment, ha d'haver-hi un moment que es toqui sostre. I les crisis cícliques fan aquesta funció. Regulen el sistema de manera que tot baixa (posem pel cas, l'empresa d'abans es conformaria en una situació de crisis a guanyar 100) i tornem el procés.
I sempre serà així, i les polítiques neoliberals que les grans multinacionals imposen a tots els països asseguren que continuí així. I tan fot que guanyi PSOE, PP o qui sigui. El capital imposa la seva política. Això si, afinen els mètodes.
Ara es diu creixement negatiu, quan vol dir que decreix. Tolerància zero quan es vol dir intolerància. I el llarga etcètera que tots coneixem.
I el poble seguim com sempre, intentant sobreviure. I sense resignar-nos, per que aquest 'gran capital' te molta mala llet i sempre tenen la tortura i l'assassinat a punt per utilitzar-lo.
Queda un cosa a dir: la mentida es com la mona, per més que la vesteixin sempre acabarà veient-se. Tot i que no sé si serveix de molt. Si la guerra de l’ Irak ha quedat clar que era per quedar-se el petroli i era una gran mentida, algú ho pagarà ?
salut!
