Xistu de banquerus.


Una tarda un famós banquer anava en la seva limusina quan va veure a dos homes al costat d'una carretera menjant gespa. Preocupat, va ordenar al seu xofer parar-se i va baixar a investigar. Va preguntar a un d'ells: - Per què esteu menjant la gespa? - No tenim diners per a menjar. - va dir el pobre home - Per això tenim que menjar gespa. - Bé, doncs vinguin a casa meva que jo us alimentaré - va dir el banquer. - Gracies, però tinc esposa i dos fills amb mi. Estan allà, sota d'aquell arbre... - Que vinguin també - va dir novament el banquer. Dirigint-se al altre pobre home li va dir: - Vostè també pot venir... L’home, amb una veu llastimosa va dir:
- Però, Sr., jo també tinc esposa i sis fills amb mi! - Doncs que vinguin també - va respondre el banquer. Van entrar tots al enorme i luxós cotxe. Un cop de camí, un dels homes va mirar al banquer i li va dir: - Sr., es vostè molt bo. Moltes gracies per portar-nos a tots !!! El banquer li va contestar:
- Home, no tingui vergonya, sóc molt feliç de fer-ho!. Els hi encantarà casa meva.. La gespa esta com de vint centímetres d'alt !!

Els numeros son aquests...


· 12% és la inversió a Catalunya de l'Estat entre 1986 i 1997 quan té el 16% de població.

· 100 %, el doble de temps que en 1982 tarda el tren entre Barcelona i l'aeroport en 2007.
En 1982 hi havia un comboi directe cada 20 minuts que arribava en 10 minuts a l'aeroport. En 2007, en surt cada 30 minuts i en tarda 20.

· 0€ per al català, 90 milions € per l'espanyol. El govern espanyol destina el 2008 90 milions € per l'Instituto Cervantes. 0 € destina el govern espanyol el 2008 per promoure la llengua i cultura catalanes a l'exterior, quan segons la seva Constitució (art.3) són "objeto de especial respeto y protección".

· 416 milions € és la inversió en rodalies de Madrid, mentre que a Barcelona és de 153 milions €. La inversió ministerial en trens de rodalies entre 1995 i 2009 a Barcelona és de 153 milions €, a Madrid de 416 milions €.

· 6 són les vegades que multiplica la inversió de Barajas en relació a El Prat. Del 1992 al 2000 la inversió a l´aeroport de Barajas multiplica per sis l´esmerçada a l´aeroport del Prat.

· 51,2% són els recursos que ha destinat el Ministerio de Cultura a Madrid, mentre que a Catalunya és el 2,8%.

· 9,76% de dèficit fiscal és el més elevat de les regions europees, especialment si el compares amb altres regions: Aquitània (+2’31%), Migdia-Pir. (+5’51%), Provença (+1’34%), Abruços (+13’65), Úmbria (+1’08%), Suècia Oc. (-1’22%), Suècia sud (+0’73%), Yorkshire (+0’44%), Midlands E. (-0’46%), South West (+0’29%), Escòcia (+5’49%), Renània-Pal. (-2’92%), Niedersachsen (-1’13%), Lisboa-Tejo (-1’95%).

· 5'9% de les autovies en construcció el 2008 per l'Estat es fan a Catalunya. El Ministeri de Foment construeix el 2008 1.321 KM d'autovia, dels quals 78 a Catalunya.

· 0'90 Km d'autovia gratuïta cada 10.000 catalans, 2'35 km cada 10.000 espanyols el 2007.
En autopistes de peatge, 0'92 km per 10.000 catalans, 0'59 km per 10.000 espanyols. S'inclouen les autovies i autopistes fetes tant per l'Estat com per les C.C.A.A.

· 20 Km d'autovies ha fet l'Estat a la província de Barcelona en 1985-2005. A Madrid n'ha fet 600 km.

· 12'7 milions € en mesures mediambientals per l'aeroport de Barcelona, 300 milions per a Barajas.

L'habitatge o com el poder es passa pel forro dels collons la tan 'sagrada' constitució.

"Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per a impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics (Art. 47 Constitució Espanyola)"


Si faig una hipoteca em desgrava a la declaració d'hisenda. Si llogo no.

Amb això jo trobo que esta tot dit. Quan veig la mala imatge que tenen els polítics em pregunto: com pot ser que encara tinguin imatge ??

El sistema llibertari.

La paraula anarquia (del grec αν- ,an-, "no", i αρχω, arkho, "poder") es popularment utilitzada com a sinónim de caos.

Per tant, la primera cosa que un anarquista hauria de fer es no utilitzar aquesta paraula, ja que conceptualment esta creant un prejudici negatiu.

D'altre banda, els simbols llibertaris sempre utilitzen una combinació de colors que transmet radicalitat i no 'bon rotllo': negre i blanc o negre i vermell.

Nomès aquests dos canvis, potser ja canviarien la forma de veure les teories llibertaries.

Peces de roba per dona en el món musulmà.

Quins cullons que te la penya, això per mi no és serio, és nomès opressió, sutil, pero opressió.





Es curios...

Un cinturón de castidad es un cinturón o braga de hierro, cerrable con llave, que supuestamente se obligaba a usar a algunas mujeres en la Edad Media para evitar las infidelidades o deslices sexuales.


El objeto ganó popularidad en
Inglaterra en el siglo XIX gracias a un libro cuyo contenido lo describía como "una de las cosas más extraordinarias que los celos masculinos hayan realizado".
El libro describe como el objeto era usado para asegurar la fidelidad de las damas que se quedaban solas en casa mientras los aguerridos maridos iban a luchar a las cruzadas.
Esta es la opinión más habitual, aunque equivocada.

El cinturón de castidad no puede ser usado más que durante unas horas, a lo más un par de días. De otra forma, la mujer que lo llevase moriría víctima de infecciones, abrasiones y laceraciones provocadas por el contacto con el metal. En realidad, el cinturón de castidad era utilizado por las mujeres como defensa contra la violación, en época de acuartelamiento de soldados, durante viajes y en estancias nocturnas en posadas.

El cinturón de castidad es una invención muy posterior a la Edad Media, probablemente del renacimiento. Ninguno de los cinturones de castidad que existen fueron hechos en el medievo, todos los expuestos en museos fueron retirados tras comprobar que eran falsificaciones del s. XIX.

Amelie

Quan veus una peli bona, ja tens una referencia per veure la de pelis dolentes, per no dir que valen una merda, que es fan...


D'aquesta peli en podria dir que es divertida, diferent, atrevida, fresca... i mes xurrades, pero sencillament es resum en una paraula: es bona.


I la banda sonora idem.


I envoltat de les pelis que es fan, pos encara resalta mès...

Ma poso pensatiu i dic

La filosofia ( que ve de philos -en grec «amor», i sophia -pensament, saviesa, coneixement- significa amor per la saviesa ) l'havia vist sempre com molt llunyana de la meva realitat.

Fins que vaig llegir 'El Món de Sofía' (autor: Jostein Gaarder) i em vaig adonar que les coses que a mi em preocupen i em toquen els cullons no son tan distants, almenys en la base, del que ha preocupat al llarg dels temps.

Recomanat per intentar el més difícil a la vida: ser tu mateix.