Marketing monàrquic
La monarquia és una institució simbòlica. I com qualsevol símbol, té un objectiu. En aquest cas, es tracta de crear continuïtat i res de canvis. Tant com a estat, unint pobles, com econòmic, preservant la continuïtat del sistema establert. I per tant, el més lògic és que si vols fer simpàtica la monarquia a la gent, promoguis la idea que la estabilitat i continuïtat es profitosa per tothom.
Ara ja tenim l’eslògan. Ara falta demostrar-ho. Durant la transició, el cop d’estat del 23-F va fer de espot publicitari per demostrar aquest argument.
En pocs dies hem vist com el rei era protagonista de notícies de rellevància mediàtica. Per una banda, la visita a Ceuta i Melilla, amb el conseqüent cabreig del monarca marroquí. Demostració d'unir els ciutadans que viuen sota bandera espanyola. I desprès, amb el incident amb Chávez, demostrant un toc de "seny occidental" davant d’estrafolaris i extremistes elements semi-comunistes de l'américa llatina.
La transició de cap d’estat (del rei al príncep) s’està gestant de fa temps. I em sembla que no es ben bè una bassa d’oli. Errors tàctics com el de tancar la revista El Jueves deixen clar que el repte de canvi de cap d’estat te unes dificultats que no hi eren durant la transició. Als anys 70 la por a un cop d’estat dels militars, feia del rei una garantia. És a dir, qui no veia clar la monarquia, podia pensar que millor això que no una junta militar. Però actualment, això no es dona. I quina garantia dona la monarquia si estem en un món globalitzat on les decisions polítiques i econòmiques cada cop es prenen menys a cada país?
Ara ja tenim l’eslògan. Ara falta demostrar-ho. Durant la transició, el cop d’estat del 23-F va fer de espot publicitari per demostrar aquest argument.
En pocs dies hem vist com el rei era protagonista de notícies de rellevància mediàtica. Per una banda, la visita a Ceuta i Melilla, amb el conseqüent cabreig del monarca marroquí. Demostració d'unir els ciutadans que viuen sota bandera espanyola. I desprès, amb el incident amb Chávez, demostrant un toc de "seny occidental" davant d’estrafolaris i extremistes elements semi-comunistes de l'américa llatina.
La transició de cap d’estat (del rei al príncep) s’està gestant de fa temps. I em sembla que no es ben bè una bassa d’oli. Errors tàctics com el de tancar la revista El Jueves deixen clar que el repte de canvi de cap d’estat te unes dificultats que no hi eren durant la transició. Als anys 70 la por a un cop d’estat dels militars, feia del rei una garantia. És a dir, qui no veia clar la monarquia, podia pensar que millor això que no una junta militar. Però actualment, això no es dona. I quina garantia dona la monarquia si estem en un món globalitzat on les decisions polítiques i econòmiques cada cop es prenen menys a cada país?