El nacionalisme espanyol ho impregna tot, a Catalunya, fins al punt que som un país tan subordinat a un altre país que gairebé no reaccionem davant d’actuacions judicials i policíaques més pròpies de règims dictatorials que no pas democràtics. Res d’això, però, no seria possible sense la col•laboració abrandada de molts catalans situats en llocs de poder, especialment a la conselleria d’Interior. El cas de l’empresonament, sense proves, de Núria Pòrtulas, l’any passat, és prou conegut, però ara se n’ha produït un altre de característiques similars. Es tracta de l’empresonament del jove terrassenc Francesc Argemí ‘Franki’, condemnat a una multa i a una pena de dos anys i tres mesos per haver assistit a la despenjada d’una bandera espanyola a l’Ajuntament de Terrassa.
Els fets es van produir l’any 2002, durant la Festa Major, i, més enllà de l’acusació de la policia, no hi ha proves que demostrin que Argemí hi va participar. Tot i això, els tres recursos que ha presentat des del 2004, demostrant que aquell dia era en un altre lloc, han estat desestimats i recentment, sense cap notificació prèvia, va ser empresonat a la Model de Barcelona i traslladat posteriorment a Brians 2.
Aquest extrem és greu, perquè denota una complicitat inadmissible entre la titular del Jutjat núm. 2 de Terrassa i la conselleria d’Interior en la detenció de l’imputat. En lloc de fer-li arribar una notificació, com ordena la llei, els Mossos d’Esquadra es van presentar per sorpresa al lloc on treballa i, davant de tothom, talment com si fos un delinqüent, se’l van endur emmanillat acusant-lo d’ultratge a la bandera espanyola.
Estem, per tant, davant d’un cas de repressió ideològica -com el de la crema de fotos del rei d’Espanya- destinat a intimidar la societat per mitjà de la coacció i de l’abús de poder. El missatge de la Justícia espanyola i de la conselleria d’Interior és clar: els símbols espanyols són sagrats, els catalans no.
Per això no hi ha cap persona a la presó acusada d’ultratge a la bandera catalana. Recordem, en aquest sentit, que van ser els mateixos Mossos els qui van esborrar tota al•lusió a la crema d’una bandera catalana en la denúncia presentada pel restaurant Terra Dolça de Sant Cugat del Vallès el passat 11 de Setembre. Tot i que el propietari va denunciar el fet, així com els desperfectes causats pel foc a la façana, els “retocs sense importància” practicats pels Mossos en una dependència contigua van fer que l’al•lusió a la bandera desaparegués misteriosament del text. És a dir que, desaparegut el mòbil polític, els fets es convertien en una simple bretolada.
El missatge és clar: despenjar una bandera espanyola és més greu que cremar una bandera catalana.
D’aquí que el Govern català hagi desatès la petició de revisió immediata del cas de Francesc Argemí, sol•licitada pel seu advocat, i que el partit de Joan Saura, tan amoïnat per la repressió ideològica xinesa al Tibet, es mostri tan indiferent amb la repressió ideològica espanyola a Catalunya. Ja se sap, les causes, com més llunyanes, menys compromeses.
A internet he trobat que la població a l'estat espanyol durant la dècada de 1930 a 1940 era de 26 milions de persones. I a la wikipedia, posa que durant la guerra civil espanyola van morir 500.000 persones. Això significa un 2% de la població.
