Recordo el dia que vaig llegir sobre Joan Oliver, Pere Quart. Per mi era un desconegut, en sabia d'ell per que soc de Sabadell, pero realment poca cosa.
Una de les coses que mès em va sorpendre van ser els comentaris que feia sobre Jordi Pujol. Per exemple, quan en epoca franquista i estan en l'assaig sobre una obre de teatre del propi Joan Oliver, li van venir per demanar-li que suspengues la funció d'aquell dia per protestar per la detenció d'en Jordi Pujol. Ell va dir que per que tenia que fer-ho per en Pujol i no per altres detinguts.
A partir d'aquell moment vaig començar a reflexionar sobre fets i no paraules. En Pujol te un munt de fills i sempre s'ha mostrat profundament religiós. Per fer país va muntar un banc, Banca Catalana. I sobretot, aquelles discussions amb molta gent sobre el fet que no era independentista. Sí, era molt curiós quan moltes persones mantenien sense dubtes que era independentista, pero no ho podia dir per que era perillòs. Com pot ser d'algú que mai ha dit res a favor de la independéncia? Pertanyia a la burguesia, i desprès del franquisme el 'problema catalàn' es mostrava com un clar perill per la nova democracia. Neutralitzar aquest moviment era clau per que es fes aquesta democracia que es movia entre la monarquia, el 'todo esta atado y bien atado' i l'ingrès a la Comunitat Economica Europea. I ell ho va aconseguir. Va construir un nacionalisme que es dividis entre catalanista, autonomista, nacionalista, independentista... Va basar-se en l'idioma, aconseguint que els catalans castellano-parlants es distenciessin. Per que sino, si la independencia portaria prosperitat economica, per que persones que viuen aquí no volen ni sentir-ne parlar? doncs per que no creuen que aquesta prosperitat els hi toques a ells. Si no parles català, series exclós i per tant totat la possible prosperitat et queda molt lluny.
En fi, l'any 81 ERC va quedar minoritaria per que van pactar amb CiU. Parlava en català i així els seguidors del PP li deien lo de 'Pujol enano, habla en castellano'. Conseguia majories absolutes i era el politic que mès anys estava al govern. Tenia TV3 per que tots el veiessim com l'avi que cuidava per nosaltres. I tenia el enemic extern, Madrid. Precisament allà hi havia Miquel Roca (el de minoria catalana, no el de CiU...), que era el moderat envers el 'radical' Pujol.
Tot plegat, per tenir una Generalitat que en Joan Oliver, Pere Quart, temia fos l'engany per allò de canviar-ho tot per no canviar res.
Avui en dia, Catalunya te deficit fiscal (en tants anys, en Pujol no es vaig sentir mai demanar la balança fiscal), te peatges, te la majoria d'aturats que es fan deguts a la crisis... i seguim mirant com refunden catalanismes, fan estatuts, com l'independentisme social fa plataformes, manifestacions, etc...
Que te de positiu ser català? Obviament, no renuncio de la terra que m'ha vist neixer, ni dels meus avantpassats, pero tampoc fare el joc a la gent que els hi va de puta mare que fem el burro català per que es quedi en un divertit adhesiu... Hem d'estar tot el dia debantint-no's en si parlar català o en castellà. Cagant-no's en tot quan paguem peatges. Emprenyats per que paguem molt i no rebem proporcionalment. Anant en debats esterils sempre sobre si espanya o catalunya. I tot plegat per estar o igual o pitjor que la resta de l'estat.
En fi, ens ha tocat ser catalans...
