La viva imatge d'un home ocupat...
El marketíng.
El punt de vista del marketing adaptat segons el públic al qual es dirigeix. Per exemple, la compañia centre-europa Unilever te varies marques. Una es Axe, dirigida a homes. L'altre es Dove, dirigida a dones. En la primera, potencia el concepte 'tia bona', i en canvi en l'altre el combat.
Ingrès inminent d'en Franki de Terrassa a la presó!
Els fets es remunten les festes majors de Terrassa al'estiu del 2002, quan un cercavila festiu que demanava la retirada de les banderes espanyola i europea del balcó de l'ajuntament va ser reprimit per agents de la policia municipal.
Aquests agents mesos més tard van denunciar a dues persones com a responsables d'haver intentat despenjar la bandera i d'haver-los agredit. Aquesta denuncia va fer que la fiscalia fes una acusació inicial pels delictes d'ultratge a espanya, atemptat a l'autoritat, lesions i desordres i demanés 3 anys i 6 mesos de presó.
El judici es va realitzar al setembre del 2004. Els agents que havien denunciat es van desdir de la seva versió anterior i només admetien la presencia d'en Franki al cercavila i en cap cas manifestaven haver-lo vist despenjant la bandera o agredint als agents. És més, un dels agents va declarar uns dies abans davant del jutge que ell havia denunciat a en Franki perquè li havien passat el seu nom i cognoms escrit en un paper. Durant el judici no va existir cap més prova que demostrés la seva presencia al cercavila, ni en vídeos de l'ajuntament ni en fotografies de la premsa. Cal recordar també que l'ajuntament es va personar al judici per reclamar els 70 euros que valia canviar la bandera espanyola, ja que havia patit un estrip d'uns 4 cm per 10 cm.
La sentència es va saber al novembre del mateix any. Condemnava a en Franki a dos anys i 3 mesos de presó pels delictes de desordres i atemptat a l'autoritat i a una pena-multa de 9 mesos, que de no pagar-se sumaria la seva meitat en presó(4 mesos i mig). O sigui, el total serien 2 anys i 7 mesos i mig de presó.
El jutge que va dictar la sentència va ser Enrique Rovira del Canto, un antic fiscal militar durant la dictadura que es va passar a jutge durant la transició. Aquest personatge va dictar la sentencia reconeixent que "no se podia acreditar la participación de los acusados en los hechos", però com que segons la policia estaven allà, ho podien haver fet. En aquest judici es van vulnerar els drets fonamentals de defensa, no es va respectar la presumpció d'innocència, no va ser un judici just, no va haver cap prova que demostrés els delictes de que s'acusava,...
En saber la sentència, es va presentar un recurs a l'audiènciaprovincial de Barcelona, que el va desestimar al maig del 2005. En aquest moment la sentència va esdevenir ferma, i al superar els dos anys de presó significava un ingrés directe sense possibilitat de llibertat condicional.
Gràcies a la mobilització popular es va forçar a l'ajuntament de Terrassa a posicionar-se i aquest va presentar un indult. Aquesta petició va servir perquè el jutjat penal n. 2 atures l'execució de la sentència, o sigui l'ingrés a presó. Un any després al març del 2006 l'indult va ser denegat i l'execució de la sentència es va activar novament. Una altra vegada la mobilització popular va pressionar al jutjat i aquest va acceptar aturar l'ingrés a presó mentre no es resolgués un recurs presentat al tribunal constitucionalque demanava la anulació del judici. I finalment aquest any 2008 aquest recurs ha estat desestimat i, per tant ja no queda cap més organisme judicial a l'estat espanyol a on recórrer.
Manda huevos...
Arrel d’això de les balances fiscals...
Del diari gratuït Público he extret el següent tros d'article:
"El pasado mes de noviembre, el estudio Las balanzas fiscales de la comunidades autónomas con la Administración Pública Central, realizado por encargo de la Fundación BBVA, ya suscitó reacciones muy variadas, y a veces apasionadas, sobre sus resultados.
Los resultados del estudio de BBVA señalaban que en el periodo 1991-2005 había cuatro comunidades autónomas con déficit fiscal (en decir que aportan más de lo que reciben):
Los resultados del estudio de BBVA señalaban que en el periodo 1991-2005 había cuatro comunidades autónomas con déficit fiscal (en decir que aportan más de lo que reciben):
· Madrid (2.302 euros por habitante al año).
· Catalunya (1.094 euros).
· Baleares (915 euros).
· y Comunidad Valenciana (37 euros).
El resto de las comunidades son beneficiarias netas."
Diguéssim que, apart de Madrid que es capital i per tant hi hauria a discutir per que es aportadora, el resta son les comunitats autònomes que formen els Països Catalans.
Fixat tu quina casualitat...
D’aquí, deduir quins interessos poden haver-hi per asfixiar la idea de Països Catalans es bastant fàcil, no?
Tot és qüestió de calés...
Fixat tu quina casualitat...
D’aquí, deduir quins interessos poden haver-hi per asfixiar la idea de Països Catalans es bastant fàcil, no?
Tot és qüestió de calés...
El Tibet i la Xina.
Personalment, el fet que la lluita d'alliberament d'un poble estigui liderada per un religiós ho trobo fatal. Es anar cap enrere. Que la lluita politica estigui supeditada a interessos religiosos, es a dir, a creences basades en mites i contes de fades no pot ser el bon cami.
Dit això, tambe trobo demencial que un régim que en teoria es d'esquerres, comunista exactament, basi la seva economia en la dita: un poble, dues economies. Fa mès olor a mantenir el poder i la poltrona com sigui, que no pas a un pragmatisme d'idees. El govern xinés pot excusar-se en que cap país del tercer món pot evitar la pobresa i la fam sense passar per penuries. Les condicions laborals a fabriques de la Xina son molt fotudes.
Igualment, la repressió al Tibet es injustificable. Que sigui el país del món que mès penes de mort aplica es també injustificable.
Tal i com s'ha criticat desde el pensament llibertari a tots els regims comunistes, el que es fa es canviar el patró de l'empresa pel delegat del partit. No hi ha un canvi de relació entre les persones.
Nosotros nacimos de la noche. En ella vivimos. Moriremos en ella. Pero la luz será mañana para los más, para todos aquellos que hoy lloran la noche, para quienes se niega el día, para quienes es regalo la muerte, para quienes está prohibida la vida.
Para todos la luz.
Para todos todo.
Para nosotros el dolor y la angustia, para nosotros la alegre rebeldía, para nosotros el futuro negado, para nosotros la dignidad insurrecta. Para nosotros nada.
fragmento, Cuarta declaración de la Selva Lacandona, CCRI-Comandancia General del EZLN.
El País Valencià al capdavant de les agressions feixistes
Llegeix-ho a la pàgina web antifeixistes.org:Els nous actes de violència nazi contra immigrants han tornat a posar el País Valencià al capdavant d'aquest tipus d'agressions. Els videos de Barona han fet botar les alarmes, però no són més que la punta de l'iceberg. Quants cassos més hi ha que no es coneixen i no es graven en video? L'informe Raxen ja situà al PV més de 600 cassos similars, xifra desmentida pel delegat del govern (digué només coneixer 10 cassos durant 2007). Aquesta minimització dels fets per part de les autoritats, igual que la manca d'eficàcia policial i judicial contra els agressors, que deixa en llibertat els autors de la punyalada que quasi costa la vida a un jove el passat mes de gener a València i no deté ningú pels constants atacs a Castelló, no fan sinó animar els agressors a continuar la seua escalada violenta contra les persones que desprecien, sentint-se protegits per un sistema que no els considera un perill per la convivència. El Delegat del Govern minimitza els fets, però anima a denunciar, i quan es denúncia, els agressors són deixats en llibertat com el cas de la punyalada a València. Repassem aquest fatídic 2008 amb els cassos coneguts.
El tema del País Valencià trobo que esta força clar. Recordant en Zaplana, tot el que faci olor a anticatalà i aconsegueixi trabar un front mediterrani dels Països Catalans (perill per al establishment de l'estat espanyol) sera benvingut. I tindra una mena de 'favoritisme'.
Es lo que hay...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)