El Col·legi de Periodistes acull la condecoració al franquista Carlos Sentís.

vilaweb.cat/ per Vicent Partal. Dimarts, 27 de gener de 2009.

A mi, no m'hi embolique, senyor Sentís

Diu la crònica de l'acte que Carlos Sentís, quan ahir va rebre, al Col·legi de Periodistes, la Medalla al Mèrit del Treball, va dir que l'acceptava 'en nom de tots els periodistes'. No sé què hi diran els altres companys de professió, però, senyor Sentís, a mi, deixe'm estar, i en pau. Li demane que no m’embolique gens amb la seua trajectòria. Que prou vergonya m'ha fet que ni el Col·legi ni el ministre s'adonaren que li feien l'homenatge el mateix dia que, setanta anys abans, vostè havia entrat a Barcelona com a soldat ocupant i havia escrit articles infames en què qualificava de 'gànsters' el president Companys, que després els seus afusellaren, i la Generalitat de Catalunya.
A mi, no m’embolique amb vostè, senyor Sentís. Diuen les cròniques que el ministre socialista Corbacho va dir que la medalla no era solament pel treball 'sinó pel bon treball'. Per la bona feina militar al servei de Franco? Per la bona feina d'espia? Per la bona feina d’escriure pamflets aclamant al cabdill espanyol? Per la bona feina de dirigir l'agència Efe en ple franquisme i d'amagar la realitat del país tant com podia i de manipular-la?
Que hi ha 'un altre Sentís', com tímidament deien alguns ahir? Sí, que n'hi ha un. Un que deia que era catalanista durant la república i que va amagar el seu passat a corre-cuita durant el feixisme. Un que es fa sobtadament demòcrata l'endemà de la fi del franquisme, que va ser diputat de la transició, que va ajudar al retorn de Tarradellas i que va ser degà del Col·legi de Periodistes. Molt bé, això potser justificaria, a tot estirar, una certa discreció de tots plegats sobre el fosc passat del senyor Sentís, però de cap manera aquest homenatge absolutament vergonyós. Tan vergonyós que els organitzadors sembla que ni es van adonar de quin dia era ahir, ni de quina lectura terrible tenia aquest homenatge que mai no s'hauria d'haver fet.

L'estat dels Països Catalans: realitat o ficció?


Arribar a veure uns Països Catalans lliures i sobirans es un projecte realista?
De forma simplista i ràpida, intento esbrinar-ho desde els seguents punts de vista:

1. Contexte internacional.
Estem situats geogràficament a Europa. I mès concretament a l'Europa occidental. I aquí desde fa molt de temps no hi ha cap nou Estat, malgrat existir moviments d'alliberament nacionals en molts estats. La proclamació d'un estat independent fa por per el efecte dominó: si a Espanya es fa un nou estat, pot passar a França, Bélgica, Italia, Regne Unit, etc. A mès, la part de Catalunya Nord pot atemorir a un gran d'Europa, França, que te a Corsega un problema mès o menys latent.

2. Contexte estatal.
Espanya llegeix unes dades molt concretes: els Països Catalans composats per 3 Comunitats Autonomes, Valencia, Balears i Catalunya, aporta el gran pes economic de l'estat. Tant Euskadi, Navarra i Madrid son petites, i aquesta ultima te el dubte de si no fos capital que passaria. A mès, degut a les onades d'inmigració dels anys 60 i 70 te molts vincles efectius a Catalunya.

3. Contexte nacional.
Tenim una burguesia obviament conservadora, i que per tant li fa tanta por com al govern central sentir la paraula canvi radical.
El merder entre catalanista, nacionalista, independentista, sobiranista, federalista, autonomista... i incontables casos de defensors de la independencia que desprès hi posen seny i renuncien del seu projecte (es pot resumir en un això ara no toca) fa poc creïble qualsevol projecte de ruptura. Els unics moviments coherents es solen situar a l'extrema esquerra.
Això crea la sensació que la independencia es el crit de rábia quan et cobren peatges, sense res mès darrere.
A mès, se li ha de sumar la gran qüantitat de persones d'origen espanyol que perceben la independencia com una qüestió de divisió de la societat, i en cas final de aconseguir-se, d'expulsar-lo's.

Tot plegat i, com s'esta veient ara amb l'Estatut, la situació economica cada cop mès globalitzada va en contra.
La reflexió es aquesta. El futur pero esta a les nostres mans... per mes que ens facin creure que estan a les d'en Obama, la Caixa, en Botin, en Solbes, Banc Sabadell ...

Febrer llibertari al barri de Sants, Barcelona.

mes informació a febrer llibertari a sants.