Joan Oliver, Pere Quart
En la pàgina web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, quan parla d’en Joan Oliver diu: "És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva poesia ha estat vista com la més original de totes."
Llegint això, sembla que a Sabadell hauria de tenir bastant presència al carrer. Em refereixo, per exemple, que hi ha el Institut Joan Oliver. També tenim el Casal Pere Quart, a la rambla. Es un edifici de l'Ajuntament que durant el franquisme va ser la seu de Falange. Aquesta casa era on va néixer Joan Oliver i la residencia de la família. Posar-hi un altre nom ja hagués estat massa...
Però he buscat a la pagina web de l’ajuntament de Sabadell, i no te cap carrer dedicat. Ni plaça.
Com pot ser això?
Mirem que posa a la wiquipedia sobre ell: "Joan Oliver fa una crítica àcida al capitalisme, a la societat de consum i al règim franquista. Amb la mort del dictador i l’entrada de la democràcia es mostrà especialment disgustat amb la classe política dominant, denunciant la traïció que significava la transició. L’any 1982 rebutjà la Creu de Sant Jordi. Esdevingué un personatge incòmode per als polítics, a qui calia arraconar. Res de tot això, emperò, impedí que fos considerat un dels cinc millors poetes catalans del segle XX."
Potser aquí veiem el per que no te carrer dedicat.
Havia deixat dit que quan es morís, cap polític parlés d’això. L’únic que no ho va fer va ser Jordi Pujol. Serveixi aquesta anècdota, juntament al seu rebuig a la Creu de Sant Jordi, com a mostra de la seva coherència. I, senzillament, això li ha passat factura.
Serà més o menys important aquest assumpte, però te el seu simbolisme i serveix de metàfora del que passa en la nostre societat. I de com això repercuteix directament al dia a dia. Ell podria haver viscut de cullons desde la transició, sent rebut per tothom com un "heroi". El gran literat que s’havia exiliat, havia estat a la presó, d’esquerres i catalanista. En lloc d’això, va dir: que us donguin! jo segueixo dient el que crec per que es el que veig. I que li ha passat? estar en l’oblit oficial. Tots prenem nota del que ha passat: no et moguis gaire, que sinó reps. I no reps en el sentit de que et fotin una ostia. Que també. Sinó que cauràs en una mena de marginalitat que et farà més difícil el dia a dia. Al final, tots "semblem" que som mig gilipolles i pensem allò de "es que la gent sembla tonta!". Ho és o s’ho fa?
Sort, que en Joan Oliver era de la conya, i n’estic segur que tot això s’ho agafaria amb filosofia i faria algun comentari sarcàstic. Per mi, és la lliçó de tot el rollo aquest: que mai, mai, ens treguin el sentit de d’humor.
Llegint això, sembla que a Sabadell hauria de tenir bastant presència al carrer. Em refereixo, per exemple, que hi ha el Institut Joan Oliver. També tenim el Casal Pere Quart, a la rambla. Es un edifici de l'Ajuntament que durant el franquisme va ser la seu de Falange. Aquesta casa era on va néixer Joan Oliver i la residencia de la família. Posar-hi un altre nom ja hagués estat massa...
Però he buscat a la pagina web de l’ajuntament de Sabadell, i no te cap carrer dedicat. Ni plaça.
Com pot ser això?
Mirem que posa a la wiquipedia sobre ell: "Joan Oliver fa una crítica àcida al capitalisme, a la societat de consum i al règim franquista. Amb la mort del dictador i l’entrada de la democràcia es mostrà especialment disgustat amb la classe política dominant, denunciant la traïció que significava la transició. L’any 1982 rebutjà la Creu de Sant Jordi. Esdevingué un personatge incòmode per als polítics, a qui calia arraconar. Res de tot això, emperò, impedí que fos considerat un dels cinc millors poetes catalans del segle XX."
Potser aquí veiem el per que no te carrer dedicat.
Havia deixat dit que quan es morís, cap polític parlés d’això. L’únic que no ho va fer va ser Jordi Pujol. Serveixi aquesta anècdota, juntament al seu rebuig a la Creu de Sant Jordi, com a mostra de la seva coherència. I, senzillament, això li ha passat factura.
Serà més o menys important aquest assumpte, però te el seu simbolisme i serveix de metàfora del que passa en la nostre societat. I de com això repercuteix directament al dia a dia. Ell podria haver viscut de cullons desde la transició, sent rebut per tothom com un "heroi". El gran literat que s’havia exiliat, havia estat a la presó, d’esquerres i catalanista. En lloc d’això, va dir: que us donguin! jo segueixo dient el que crec per que es el que veig. I que li ha passat? estar en l’oblit oficial. Tots prenem nota del que ha passat: no et moguis gaire, que sinó reps. I no reps en el sentit de que et fotin una ostia. Que també. Sinó que cauràs en una mena de marginalitat que et farà més difícil el dia a dia. Al final, tots "semblem" que som mig gilipolles i pensem allò de "es que la gent sembla tonta!". Ho és o s’ho fa?
Sort, que en Joan Oliver era de la conya, i n’estic segur que tot això s’ho agafaria amb filosofia i faria algun comentari sarcàstic. Per mi, és la lliçó de tot el rollo aquest: que mai, mai, ens treguin el sentit de d’humor.