en Russell
Bertrand Russell, 'Principes of Social Reconstruction'.
London, 1916.
Els homes temen al pensament més del que temen a qualsevol altre cosa del món; més que la ruïna, inclús més que a la mort. El pensament és subversiu y revolucionari, destructiu y terrible. El pensament és despietat amb els privilegis, les institucions establertes i les costums còmodes; el pensament és anàrquic i fora de la llei, indiferent a l’autoritat, descuidat amb la saviesa del passat.
Els homes temen al pensament més del que temen a qualsevol altre cosa del món; més que la ruïna, inclús més que a la mort. El pensament és subversiu y revolucionari, destructiu y terrible. El pensament és despietat amb els privilegis, les institucions establertes i les costums còmodes; el pensament és anàrquic i fora de la llei, indiferent a l’autoritat, descuidat amb la saviesa del passat.
Però si el pensament ha de ser possessió de molts, no el privilegi d’uns quants, tenim que veure’ns amb la por.
Es la por el que deté al home, por que les seves creences entranyables no vagin a resultar il·lusions, por que les institucions amb les que viu no vagin a resultar danyades, por que ells mateixos no vagin a resultar menys dignes de respecte del que havien suposat.
Va a pensar lliurement el treballador sobre la propietat? I així, què serà de nosaltres, els rics? Van a pensar lliurement els nois i noies joves sobre el sexe? I així, què serà de la moralitat? Van a pensar lliurement els soldats sobre la guerra? I així, què serà de la disciplina militar?
Fora el pensament!
Tornem als fantasmes del perjudici, no vagin a estar la propietat, la moral y la guerra en perill! És millor que els homes siguin estúpids, amorfes y tirànics, abans que els seus pensaments siguin lliures. Ja que si els seus pensaments fossin lliures, segurament no pensarien com nosaltres. I aquest desastre s’ha d’evitar a tota costa.
Així argumenten els enemics del pensament en les profunditats inconscients de les seves animes.
I així actuen en les iglesies, escoles i universitats.