Deixem l´Estat en pilotes.

Per Abel Caldera, historiador i militant de la Candidatura d´Unitat Popular (CUP) de Berga. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 120

Quan s´apropen certes dates al calendari, cada vegada que obro el diari o la televisió em sento com si m´estiguessin transportant a les classes d´història d´Espanya del segle XIX de la carrera.
Constitucionalistes, igualtat de drets, ciutadania... Realment sorprenent si tenim en compte que aquestes nocions (tenir un cos legislatiu que garanteixi els drets dels ciutadans, sobre els quals recau la sobirania) són compartides, almenys teòricament, per una immensa majoria social. A què ve doncs tanta insistència en aquests temes? És que s´han tornat de cop i volta tots bojos i tant de temps als passadissos del Congrés els han fet creure que retornàvem a l´època d´Espartero i O´Donnell?
Evidentment, no. Però aquí és on hi ha el truc. No es tracta de defensar un model constitucionalista per damunt d´un model absolutista - tradicionalista, ni cap transició de la sobirania reial a la sobirania popular. Tot això està més que assumit, no només pel sistema sinó també pel comú dels mortals. Del que es tracta és d´una cosa més simple, vincular la unitat d´Espanya a valors que la gent majoritàriament percep com els correctes, començant per construir quelcom que l´espanyolisme pràcticament no té: un rerefons demòcrata - liberal.
Quan hom parla dels valors constitucionals, parla exclusivament de la unitat d´Espanya, i no de qüestions de dret. Quan escoltem una condemna a un atemptat d´ETA, no s´està condemnant la mort d´éssers humans, sinó que s´està condemnant aquells que atempten contra la unitat d´Espanya (i aquí és on esdevenen ells els autèntics miserables). Quan es parla de cohesió territorial, no es parla del desenvolupament econòmic d´uns territoris, sinó de la vinculació forçosa d´uns amb altres. Quan s´esmenta el bilingüisme no es fa per reforçar un model obert de societat, sinó per defensar la unitat d´Espanya. I quan sentim parlar d´educació per a la ciutadania, no es tracta de crear ciutadans conscients i crítics, sinó d´acabar de quadrar el cercle creant ciutadans que vinculin els seus drets i llibertats a la unitat d´Espanya.
Desemmascarar aquesta carcassa i desmuntar-la és una de les feines més urgents que tenim tots aquells que ens considerem independentistes. Despullar l’Estat i deixar-lo en pilotes, només vestit amb el patètic "España una y no cinquentayuna". I d´altra banda, començar nosaltres a escriure unes Bases Constitucionals per a la futura República dels Països Catalans.