Reflexions sobre l'independentisme

Dissabte passat va haver-hi una manifestació amb molta gent cridant per la independencia. I enmig ens trobem en Duran i Lleida, en Pujol, en Artur Mas, en Maragall, en Laporta... aquí que passa??

Els fets objectius son: els empresaris s'emprenyen i foten el crit al cel a travès de Foment del Treball: no tenen l'Ave, a sobre els seus 'currantes' els hi arriben tard a la feina per culpa de la Renfe, i tenim un aeroport que no ens serveix... vaja, que les empreses catalanes han perdut competivitat.

És crean varies plataformes cíviques demanant sobirania (fins ara sempre havia sentit lo de independencia, pero queda mès fi lo de sobirania...). Estan integrades per professionals qualificats (vocals del consell del poder judicial, professors universitaris, etc...).

Un president de la Generalitat amb nom José i nascut fora de Catalunya, representant dels inmigrants afincats als voltants de Barcelona i vinguts als anys 60, s'en va a Madrid i els hi diu que el tema de la independencia (o digue-li desafecció, encara mès fi que lo de sobirania...) esta calentet, calentet.

ERC proclama que vol fer un referendum el 2014. CiU fa una proclama catalanista dient que s'ha acabat el fer-se el simpàtic per les Espanyes, i es hora de fets i no paraules.

Tot plegat, fa que hi hagin demostracions independentistes com mai s'havia vist. I a mesos vista de l'eleccions...

I ara, un cop repassada la fotografía del panorama actual, algú amb el cor a la mà pot pensar que passarà alguna cosa?? Apart d'aumentar la inversió en infraestructures en els pressupostos generals, aqui es notará res??

Fa poc vaig llegir una enquesta on sortia que als catalans a la resta de l'estat espanyol s'ens relaciona sobretot amb el sentiment 'separatista' (veus, aquesta paraula es menys diplomatica que sobirania...).

Cap a on ens portarà tot això?? Arribarem un dia a nacionalitzar La Caixa??