Ni mès ni menys

Ahir escoltava una entrevista al 3/24 que la convidada afirmava que s'havia estudiat el consum que tenia en la xarxa eléctrica europea el fet de deixar en stand-by els televisors i altres aparells doméstics. S'ha calculat que 8 centrals nuclears europeas estan funcionant nomès per donar l'electricitat necessaria perque els europeus tinguem aparells en stand-by. És a dir, si apaguessim sempre tots els aparells ens podriem estalviar 8 centrals nuclears. Clar que jo vaig pensar inmediatament que el mes normal seria que prohibissin aparells amb l'stand-by i andando...

La entrevistada reflexionava que tots aspirem al màxim nivell de benestar, que és viure de renda. És a dir, tots aspirem a no tenir la necessitat de diners. Deia que això es pot aconseguir o bé disposan de molts diners, pero pocs hi arriben... O l'altre es necessitar menys diners. Vaja, lo de tota la vida de que es mès ric no el que mès te sino el que menys necessita. I de tant veritat que és, ens oblidem facilment...

Qui mès diners te mès feliç és ?? Aqui hi esta el TEMA en qüestió. Cullons, que no és lo de 'pobre pero feliz', sino que com a persones que tenim materia gris som mès complicats que nomes necessitar lo material. Som animals socials i amb sentiments i emocions, i nomes cagant, follant, pixant i menjant no en tenim prou. Volem l'art, i riure amb xistus, i parlar amb els amics, i veure la familia, i sentir-te estimat, sentir-no's realitzats, i mès conyes que no son materials. Ni mès ni menys.