La programació de la TV

Abans de res, començar per dir que, per sort..., la televisió es pot apagar i NO és obligat veure-la. Dit això, quina merda més gran es fa per la televisió! Arribes a casa, t'espaxurres al sofà, i tens ganes de fer un cigarret, posar-te una beguda i veure la TV. Fas zapping, i més zapping, i no pares de fer zapping, i no hi ha manera: res de potable! Recordant temps anteriors, no sé si algun moment hi hagut una programació decent... no ho sé, però el que si en sóc conscient és que els continguts actuals responen a la lògica de qualsevol industria: fer productes amb el cost de fabricació més baixos, i per tant, amb el marge de guany més gran possible. Els programes que triomfen en hora de prime-time son formats sense cap cost: contractes 4 xitxarel·los, un plató i a dir gilipollades.
Per què les televisions privades son empreses amb voluntat de guanys. I les televisions públiques? El seu objectiu és tenir audiència per assegurar-se que la gent miri els seus telenotícies. Per tant, si l’audiència es mou cap a un tipus de programes en concret, ells en tindran que fer cas. En cas contrari, la gent miraria el telenotícies de l’altre canal i no el seu.

L'argument que és el que la gent vol, seria correcte si hi hagués opció d’escollir: òbviament, si fas programes de temes molt concrets, l’audiència potencial es limitada. Però el poder escollir, de forma real, voldria dir que a mateixa hora i a canals d’abast estatal fessin programes de qualitat i altres que no. A més, tots ens acostumem al que ens donen. I desprès, hi ha gent per tot, i segur que molts programes tenen el seu públic.
Però això no invalida la crítica del sentit comú: bazofia que foten per la tv...