Ingrès inminent d'en Franki de Terrassa a la presó!

Els fets es remunten les festes majors de Terrassa al'estiu del 2002, quan un cercavila festiu que demanava la retirada de les banderes espanyola i europea del balcó de l'ajuntament va ser reprimit per agents de la policia municipal.

Aquests agents mesos més tard van denunciar a dues persones com a responsables d'haver intentat despenjar la bandera i d'haver-los agredit. Aquesta denuncia va fer que la fiscalia fes una acusació inicial pels delictes d'ultratge a espanya, atemptat a l'autoritat, lesions i desordres i demanés 3 anys i 6 mesos de presó.

El judici es va realitzar al setembre del 2004. Els agents que havien denunciat es van desdir de la seva versió anterior i només admetien la presencia d'en Franki al cercavila i en cap cas manifestaven haver-lo vist despenjant la bandera o agredint als agents. És més, un dels agents va declarar uns dies abans davant del jutge que ell havia denunciat a en Franki perquè li havien passat el seu nom i cognoms escrit en un paper. Durant el judici no va existir cap més prova que demostrés la seva presencia al cercavila, ni en vídeos de l'ajuntament ni en fotografies de la premsa. Cal recordar també que l'ajuntament es va personar al judici per reclamar els 70 euros que valia canviar la bandera espanyola, ja que havia patit un estrip d'uns 4 cm per 10 cm.

La sentència es va saber al novembre del mateix any. Condemnava a en Franki a dos anys i 3 mesos de presó pels delictes de desordres i atemptat a l'autoritat i a una pena-multa de 9 mesos, que de no pagar-se sumaria la seva meitat en presó(4 mesos i mig). O sigui, el total serien 2 anys i 7 mesos i mig de presó.

El jutge que va dictar la sentència va ser Enrique Rovira del Canto, un antic fiscal militar durant la dictadura que es va passar a jutge durant la transició. Aquest personatge va dictar la sentencia reconeixent que "no se podia acreditar la participación de los acusados en los hechos", però com que segons la policia estaven allà, ho podien haver fet. En aquest judici es van vulnerar els drets fonamentals de defensa, no es va respectar la presumpció d'innocència, no va ser un judici just, no va haver cap prova que demostrés els delictes de que s'acusava,...

En saber la sentència, es va presentar un recurs a l'audiènciaprovincial de Barcelona, que el va desestimar al maig del 2005. En aquest moment la sentència va esdevenir ferma, i al superar els dos anys de presó significava un ingrés directe sense possibilitat de llibertat condicional.

Gràcies a la mobilització popular es va forçar a l'ajuntament de Terrassa a posicionar-se i aquest va presentar un indult. Aquesta petició va servir perquè el jutjat penal n. 2 atures l'execució de la sentència, o sigui l'ingrés a presó. Un any després al març del 2006 l'indult va ser denegat i l'execució de la sentència es va activar novament. Una altra vegada la mobilització popular va pressionar al jutjat i aquest va acceptar aturar l'ingrés a presó mentre no es resolgués un recurs presentat al tribunal constitucionalque demanava la anulació del judici. I finalment aquest any 2008 aquest recurs ha estat desestimat i, per tant ja no queda cap més organisme judicial a l'estat espanyol a on recórrer.

Manda huevos...