El Tibet i la Xina.

Personalment, el fet que la lluita d'alliberament d'un poble estigui liderada per un religiós ho trobo fatal. Es anar cap enrere. Que la lluita politica estigui supeditada a interessos religiosos, es a dir, a creences basades en mites i contes de fades no pot ser el bon cami.

Dit això, tambe trobo demencial que un régim que en teoria es d'esquerres, comunista exactament, basi la seva economia en la dita: un poble, dues economies. Fa mès olor a mantenir el poder i la poltrona com sigui, que no pas a un pragmatisme d'idees. El govern xinés pot excusar-se en que cap país del tercer món pot evitar la pobresa i la fam sense passar per penuries. Les condicions laborals a fabriques de la Xina son molt fotudes.

Igualment, la repressió al Tibet es injustificable. Que sigui el país del món que mès penes de mort aplica es també injustificable.

Tal i com s'ha criticat desde el pensament llibertari a tots els regims comunistes, el que es fa es canviar el patró de l'empresa pel delegat del partit. No hi ha un canvi de relació entre les persones.