El separatisme: questió clau.

La independència dels Països Catalans suposaria un ruptura brusca de la realitat política actual. És a dir, un canvi radical. I prescisament canvis és el que les classes benestants no volen. Si algú te una qüalitat de vida que considera aceptable, un canvi radical no el vol.

Considero que les zones del principat on mès aceptació te l'independentisme es en llocs amb la renta per capita alta. Precisament, qui viu be no optarà per la ruptura.

Recordo llegir en una entrevista que durant els anys 80 li van fer a Fidel Castro que li preguntaven si seria possible una revolució estil cubana a Europa. Ell va contestar que evidenment no per que la situació no era tan límit.

Aqui passa el mateix. El cinturó roig de Barcelona, on les condicions de vida (atur, delinquencia, etc...) son mès dures, es on menys indepedentisme hi ha.
Precisament, on mes ansies de ruptura hi poden haver-hi.

En Franco i la seva "cuadrilla" van fer bona feina. Anys 60. Portem inmigració de varies zones d'Espanya cap a Catalunya (això ho provoques fent les majors inversions del estat a Catalunya, que va passar molts anys durant el franquisme). Li donem cales a la burgesia catalana per que instali industria i els exploti. I aixì aconseguim que els inmigrants no s'intreguin (establint-se en getos) i a sobre considerin el nacionalisme català agressiu envers ells (Pujol creant banca catalana). I qui en tot cas voldrá la independencia (los separatistas) seran els que tenen mès cales en la societat (que per tant, mai anirán tan lluny com per apostar per una ruptura total).

En altres paraules, per mes desafecció, estatuts no complerts , finançaments pessims, infraestructures tercermundistes, peatges abusius, estat del benestar deporable... res canviará: todo esta atado y bien atado.





(...) Per comarques, la Val d'Aran és la que té més renda "per capita" i l'Anoia, la que menys. Per municipis, el que ocupa el primer lloc és Matadepera i l'últim, Badia del Vallès, Santa Coloma i Sant Adrià.

La Val d'Aran és la zona que té la renda més elevada per habitant de Catalunya amb 15.700 euros i supera en un 33,9% la mitjana catalana, seguida per un grup format per la Cerdanya (13.900 euros), la Garrotxa (13.900), el Ripollès (13.700) i el Gironès (13.500), que superen la mitja catalana en un 15%. En la banda oposada, el Baix Llobregat és la comarca amb menys nivell de renda (10.400 euros), seguida per l'Anoia (10.800), el Montsià (10.900) i l'Alt Penedès (11.000).

Per municipis, Matadepera, amb 21.800 euros per habitant, continua sent el que té més nivell de renda de Catalunya, amb una taxa acumulativa anual del 4,1%, i una renda per habitant superior a la mitjana en un 86,5%. Dos municipis del Maresme, Cabrils i Teià, ocupen els següents llocs i en els altres extrems de la llista hi ha un grup de tretze municipis, encapçalats per Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, que tenen una renda un 20% inferior a la mitjana catalana (...)