L'estat dels Països Catalans: realitat o ficció?
Arribar a veure uns Països Catalans lliures i sobirans es un projecte realista?
De forma simplista i ràpida, intento esbrinar-ho desde els seguents punts de vista:
1. Contexte internacional.
Estem situats geogràficament a Europa. I mès concretament a l'Europa occidental. I aquí desde fa molt de temps no hi ha cap nou Estat, malgrat existir moviments d'alliberament nacionals en molts estats. La proclamació d'un estat independent fa por per el efecte dominó: si a Espanya es fa un nou estat, pot passar a França, Bélgica, Italia, Regne Unit, etc. A mès, la part de Catalunya Nord pot atemorir a un gran d'Europa, França, que te a Corsega un problema mès o menys latent.
2. Contexte estatal.
Espanya llegeix unes dades molt concretes: els Països Catalans composats per 3 Comunitats Autonomes, Valencia, Balears i Catalunya, aporta el gran pes economic de l'estat. Tant Euskadi, Navarra i Madrid son petites, i aquesta ultima te el dubte de si no fos capital que passaria. A mès, degut a les onades d'inmigració dels anys 60 i 70 te molts vincles efectius a Catalunya.
3. Contexte nacional.
Tenim una burguesia obviament conservadora, i que per tant li fa tanta por com al govern central sentir la paraula canvi radical.
El merder entre catalanista, nacionalista, independentista, sobiranista, federalista, autonomista... i incontables casos de defensors de la independencia que desprès hi posen seny i renuncien del seu projecte (es pot resumir en un això ara no toca) fa poc creïble qualsevol projecte de ruptura. Els unics moviments coherents es solen situar a l'extrema esquerra.
Això crea la sensació que la independencia es el crit de rábia quan et cobren peatges, sense res mès darrere.
A mès, se li ha de sumar la gran qüantitat de persones d'origen espanyol que perceben la independencia com una qüestió de divisió de la societat, i en cas final de aconseguir-se, d'expulsar-lo's.
Tot plegat i, com s'esta veient ara amb l'Estatut, la situació economica cada cop mès globalitzada va en contra.
La reflexió es aquesta. El futur pero esta a les nostres mans... per mes que ens facin creure que estan a les d'en Obama, la Caixa, en Botin, en Solbes, Banc Sabadell ...