Jesús va baixa de la creu en estat de coma, no mort, diuen...

elperiodico.com25/6/2007
extracte de l'entrevista amb Miguel Lorente, Metge forense
Partint de les marques del sant sudari i els testimonis històrics de la crucifixió de Jesús, Miguel Lorente (Serón, Almeria, 1962) s'atreveix amb un dels desafiaments més importants que s'ha plantejat la medicina legal: reconstruir amb ulls de forense aquelles hores crucials. La indagació, "42 días" (ed. Aguilar), aporta una dada que portarà cua: Jesús no va morir a la creu.
¿Com sorgeix aquest repte?
Des que sóc forense he pensat que certs fets dels Evangelis podien tenir una explicació més raonable que el miracle. Més tard, quan vaig treballar a l'FBI per temes de l'ADN, vaig recopilar informació sobre el sant sudari, que és un objecte fascinant per a un forense. D'aquest objecte surt la meva curiositat científica.
¿En termes forenses, què va patir Jesús a la creu?
Un xoc traumàtic, amb un component hipovolèmic per la pèrdua de sang, i possiblement un edema pulmonar. L'evangeli de Sant Joan diu que del seu costat fluïa aigua i sang. Era líquid pleural, i li sortia per la ferida causada per la llança que li van clavar per veure si era mort. Però la forma d'aquest cop, en bisell des de baix, no el va matar. Va patir un coma superficial, tot i que el van donar per mort. Per això no li van partir les cames, com solien fer. Al baixar de la creu, recobrar l'horitzontalitat li va tornar oxigen al cervell.
Seguim amb l'informe forense. ¿Què va passar després?
En el sepulcre el van rentar, una cosa evident, perquè només així es va poder obtenir la imatge tan nítida i neta del llençol. A les escriptures s'afirma que Nicodem va portar 50 lliures de mirra i àloe per rentar-li el cos, unes substàncies amb poder curatiu i analgèsic. Llavors devia ser quan van veure que era viu i el van rescatar. Per als creients hi va haver resurrecció, però científicament es va poder donar una ressuscitació, que és un fenomen habitual. Hi ha manuals de ressuscitació per a accidents de trànsit.
Quines conseqüències religioses té aquesta conclusió?
Hi ha una cosa que vull deixar clara: ni el to del meu llibre ni la meva intenció busquen atacar a ningú. Per si de cas, hauria de servir per no enfrontar la ciència amb la creença, que són plans diferents. Ni la religió pot utilitzar el que no explica la ciència per dir que és miracle, ni la ciència es pot dedicar a tirar per terra els sentiments religiosos amb demostracions. Ningú deixarà de creure per llegir aquest llibre.
Però xoca amb dogmes de l'Església.
Si el dogma diu que Jesús va ressuscitar, les meves anàlisis em diuen que no, perquè no va morir. La qüestió és: ¿per què va tornar d'aquell coma? ¿Un miracle? D'acord, doncs, va ser aquell miracle el que va deixar aquella empremta al llençol, jo aquí no hi entro.
És exacta la ciència forense?
La ciència no demostra la veritat, sinó el que és verificable, i arriba a conclusions amb els instruments que té a l'abast. Quan vaig investigar la mort de Blanca de Navarra i el príncep de Viana, se'm va acusar de reescriure la història. No és veritat: jo segueixo escrivint-la. El temps és una palada de terra que es llança sobre els fets i els intenta tapar, però la tecnologia ens permet desenterrar- los. Per un forense, el passat només és una fase del present.