Vic: Convergencia i Plataforma per Catalunya en contra de retirar monuments franquistes.


Ple de l'1 de desembre: La dreta vigatana es nega a retirar els símbols franquistes de la ciutat.
04 December de 2008.



(...)


La moció de la CUP en la que es reclamava la retirada dels elements de simbologia franquista que encara resten a la ciutat va ser rebutjada amb els vots en contra dels grups municipals de CiU i de PxC, l’abstenció del PSC i els vots a favor de la CUP, ERC i ICV-EUIA. Amb arguments propis de la dreta més reaccionària, els dos grups dretans es van oposar al compliment de la llei de la memòria històrica aprovada pel congrés espanyol ara fa un any.


No, si ja ens coneixem tots...



extret de la web de la C.U.P. de Vic.

Acte 40 anys de l'esquerra independentista.

Per anar al vídeo feu click en la imatge.

Ens ha tocat ser catalans.

Recordo el dia que vaig llegir sobre Joan Oliver, Pere Quart. Per mi era un desconegut, en sabia d'ell per que soc de Sabadell, pero realment poca cosa.

Una de les coses que mès em va sorpendre van ser els comentaris que feia sobre Jordi Pujol. Per exemple, quan en epoca franquista i estan en l'assaig sobre una obre de teatre del propi Joan Oliver, li van venir per demanar-li que suspengues la funció d'aquell dia per protestar per la detenció d'en Jordi Pujol. Ell va dir que per que tenia que fer-ho per en Pujol i no per altres detinguts.

A partir d'aquell moment vaig començar a reflexionar sobre fets i no paraules. En Pujol te un munt de fills i sempre s'ha mostrat profundament religiós. Per fer país va muntar un banc, Banca Catalana. I sobretot, aquelles discussions amb molta gent sobre el fet que no era independentista. Sí, era molt curiós quan moltes persones mantenien sense dubtes que era independentista, pero no ho podia dir per que era perillòs. Com pot ser d'algú que mai ha dit res a favor de la independéncia? Pertanyia a la burguesia, i desprès del franquisme el 'problema catalàn' es mostrava com un clar perill per la nova democracia. Neutralitzar aquest moviment era clau per que es fes aquesta democracia que es movia entre la monarquia, el 'todo esta atado y bien atado' i l'ingrès a la Comunitat Economica Europea. I ell ho va aconseguir. Va construir un nacionalisme que es dividis entre catalanista, autonomista, nacionalista, independentista... Va basar-se en l'idioma, aconseguint que els catalans castellano-parlants es distenciessin. Per que sino, si la independencia portaria prosperitat economica, per que persones que viuen aquí no volen ni sentir-ne parlar? doncs per que no creuen que aquesta prosperitat els hi toques a ells. Si no parles català, series exclós i per tant totat la possible prosperitat et queda molt lluny.

En fi, l'any 81 ERC va quedar minoritaria per que van pactar amb CiU. Parlava en català i així els seguidors del PP li deien lo de 'Pujol enano, habla en castellano'. Conseguia majories absolutes i era el politic que mès anys estava al govern. Tenia TV3 per que tots el veiessim com l'avi que cuidava per nosaltres. I tenia el enemic extern, Madrid. Precisament allà hi havia Miquel Roca (el de minoria catalana, no el de CiU...), que era el moderat envers el 'radical' Pujol.

Tot plegat, per tenir una Generalitat que en Joan Oliver, Pere Quart, temia fos l'engany per allò de canviar-ho tot per no canviar res.

Avui en dia, Catalunya te deficit fiscal (en tants anys, en Pujol no es vaig sentir mai demanar la balança fiscal), te peatges, te la majoria d'aturats que es fan deguts a la crisis... i seguim mirant com refunden catalanismes, fan estatuts, com l'independentisme social fa plataformes, manifestacions, etc...

Que te de positiu ser català? Obviament, no renuncio de la terra que m'ha vist neixer, ni dels meus avantpassats, pero tampoc fare el joc a la gent que els hi va de puta mare que fem el burro català per que es quedi en un divertit adhesiu... Hem d'estar tot el dia debantint-no's en si parlar català o en castellà. Cagant-no's en tot quan paguem peatges. Emprenyats per que paguem molt i no rebem proporcionalment. Anant en debats esterils sempre sobre si espanya o catalunya. I tot plegat per estar o igual o pitjor que la resta de l'estat.

En fi, ens ha tocat ser catalans...


Anticorrupción denuncia la “hipocresía” de la banca en torno a los paraísos fiscales.


expansión.com 03-12-08 , por María A. Caro / B. A.


La Fiscalía Anticorrupción ha centrado su atención sobre la posición de la banca en las operaciones de fraude fiscal. El titular de la Fiscalía Anticorrupción, Alejandro Luzón, afirmó ayer en el IV Foro Antifraude organizado por KPMG y celebrado en Madrid, que las entidades bancarias facilitan sus “clientes preferentes” el depósito de su dinero en paraísos fiscales y que existe una “hipocresía” en torno a los territorios exentos de impuestos.
El foro, denominado La Instrucción Judicial en Procedimientos por Delitos Complejos, reunió a varios expertos sobre la cuestión, que destacaron las carencias de nuestro sistema en la persecución del fraude. Luzón reconoció que la lucha contra el crimen económico está “abocada al fracaso” y afirmó que la dificultad en la búsqueda de información de estos delitos es extrema. De igual forma destacó, dejando entrever el papel de los bancos en la ocultación del dinero, que la Ley de Prevención de Blanqueo de Capitales obliga a los bancos a mantener durante seis años toda la información y que aunque los bancos alegan que destruyen la información transcurrido ese tiempo, Anticorrupción ha comprobado que no es así. Aumentar el control El fiscal insistió en que es preciso que los organismos reguladores aumenten el control y que los territorios offshore “se conviertan en cooperantes y aporten información cuando se trata de un delito de gravedad”. En cuanto a la evolución de los delitos económicos, destacó que ha sido tal que ahora habría que hablar de la existencia de “una economía del crimen”, fundida en la economía globalizada que unifica las prácticas legales e ilegales, estando la posibilidad de ocultar fondos al “alcance de cualquiera”. En este mismo foro, el instructor del ‘caso Malaya’ y actual titular del Juzgado de lo Penal número 5 de Granada, Miguel Angel Torres, se mostró partidario de crear juzgados especializados en delitos económicos fuera de la Audiencia Nacional, con jueces, fiscales y funcionarios con una “cualificación específica”. El juez Torres apuntó que anteponer el embargo de bienes frente a la privación de libertad sería “más provechoso” para la sociedad. Por otra parte, también aprovechó su turno para alertar de la “insuficiente” regulación existente en España del secreto de las actuaciones, así como del escaso desarrollo de instrumentos tan relevantes como la regulación de los arrepentidos, la protección de testigos y la “alarmante” normativa sobre intervenciones telefónicas.