en salvador i el seu bloc

nou bloc a wordpress

2009-05-01T17:14:00.002Z

em passo a wordpress: http://salvadorpla.wordpress.com/

2009-04-24T20:01:00.000Z

El separatisme: questió clau.

2009-04-18T23:40:00.007Z

La independència dels Països Catalans suposaria un ruptura brusca de la realitat política actual. És a dir, un canvi radical. I prescisament canvis és el que les classes benestants no volen. Si algú te una qüalitat de vida que considera aceptable, un canvi radical no el vol.

Considero que les zones del principat on mès aceptació te l'independentisme es en llocs amb la renta per capita alta. Precisament, qui viu be no optarà per la ruptura.

Recordo llegir en una entrevista que durant els anys 80 li van fer a Fidel Castro que li preguntaven si seria possible una revolució estil cubana a Europa. Ell va contestar que evidenment no per que la situació no era tan límit.

Aqui passa el mateix. El cinturó roig de Barcelona, on les condicions de vida (atur, delinquencia, etc...) son mès dures, es on menys indepedentisme hi ha.

Precisament, on mes ansies de ruptura hi poden haver-hi.

En Franco i la seva "cuadrilla" van fer bona feina. Anys 60. Portem inmigració de varies zones d'Espanya cap a Catalunya (això ho provoques fent les majors inversions del estat a Catalunya, que va passar molts anys durant el franquisme). Li donem cales a la burgesia catalana per que instali industria i els exploti. I aixì aconseguim que els inmigrants no s'intreguin (establint-se en getos) i a sobre considerin el nacionalisme català agressiu envers ells (Pujol creant banca catalana). I qui en tot cas voldrá la independencia (los separatistas) seran els que tenen mès cales en la societat (que per tant, mai anirán tan lluny com per apostar per una ruptura total).

En altres paraules, per mes desafecció, estatuts no complerts , finançaments pessims, infraestructures tercermundistes, peatges abusius, estat del benestar deporable... res canviará: todo esta atado y bien atado.

Resum de la noticia de http://www.3cat24.cat/noticia/110607/altres/Els-aranesos-amb-15700-euros-son-els-que-tenen-mes-renda-per-capita-de-tot-Catalunya del 22/06/2006:

(...) Per comarques, la Val d'Aran és la que té més renda "per capita" i l'Anoia, la que menys. Per municipis, el que ocupa el primer lloc és Matadepera i l'últim, Badia del Vallès, Santa Coloma i Sant Adrià.

La Val d'Aran és la zona que té la renda més elevada per habitant de Catalunya amb 15.700 euros i supera en un 33,9% la mitjana catalana, seguida per un grup format per la Cerdanya (13.900 euros), la Garrotxa (13.900), el Ripollès (13.700) i el Gironès (13.500), que superen la mitja catalana en un 15%. En la banda oposada, el Baix Llobregat és la comarca amb menys nivell de renda (10.400 euros), seguida per l'Anoia (10.800), el Montsià (10.900) i l'Alt Penedès (11.000).

Per municipis, Matadepera, amb 21.800 euros per habitant, continua sent el que té més nivell de renda de Catalunya, amb una taxa acumulativa anual del 4,1%, i una renda per habitant superior a la mitjana en un 86,5%. Dos municipis del Maresme, Cabrils i Teià, ocupen els següents llocs i en els altres extrems de la llista hi ha un grup de tretze municipis, encapçalats per Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, que tenen una renda un 20% inferior a la mitjana catalana (...)

2009-04-16T22:20:00.000Z

14 Abril de 2009, fa 78 anys de la proclamació de la República.

2009-04-14T17:06:00.003Z

I aquesta estat democratic va acabar amb un cop d'estat. Desprès 40 anys de dictadura. I desprès un regim que es sustenta en una votació que deia: o una altre guerra civil o monarquia ?

Sabadell, ciutat amiga dels animals i contrària a les curses de braus.

2009-04-07T15:58:00.001Z

vilaweb.cat/sabadell. DIMARTS, 07/04/2009.

La Junta de Portaveus aprova per unanimitat una moció amb la voluntat de fomentar els valors de respecte a la natura i als éssers vius

El passat divendres 3 d’abril la Junta de Portaveus va aprovar per unanimitat una moció proposada per l’Entesa per Sabadell en la qual es declara Sabadell com a ciutat amiga dels animals i respectuosa amb els seus drets. La moció proposada recollia les peticions provinents de persones i col•lectius d’arreu de Catalunya que estan impulsant la campanya ‘Prou!’, una Iniciativa Legislativa Popular a favor de l’abolició de les curses de braus.

Al principat català ja són més de 60 els municipis que els darrers anys s’han declarat contraris a les curses de braus.
A Sabadell, el text aprovat fa referència al foment dels valors de respecte a tots els éssers vius així com el rebuig a totes aquelles activitats, per exemple els espectacles taurins, que no estan en consonància amb aquests valors de respecte.
Pel que fa als acords presos per la Junta de Portaveus, a banda de declarar Sabadell ciutat amiga dels animals i contrària a la pràctica de les curses de braus, també cal destacar la unanimitat per traslladar al Parlament de Catalunya que reculli la posició de Sabadell davant d’una possible modificació de l’actual llei de protecció dels animals.
A més també es va aprovar fer arribar tots aquests acords a instàncies com el Parlament o la Generalitat entre d’altres, així com a diverses associacions en defensa dels drets dels animals.

2009-04-04T14:24:00.002Z

El artículo de Umberto Eco, publicado originalmente en La Reppublica y reproducido este sábado por El País y el lunes por El Periodista Digital se ha convertido en apenas unas horas en motivo de todos los debates que se hacen sobre el poder político y el control de la información.

Los ojos del Duce Por Umberto Eco

"Recientemente celebré mi cumpleaños, y con mis allegados, que habían acudido a felicitarme, volví a evocar el día de mi nacimiento. Si bien estoy dotado de excelente memoria, aquel momento no lo recuerdo, pero he podido reconstruirlo a través del relato que de él me hicieron mis padres. Al parecer, cuando el ginecólogo me extrajo del vientre de mi madre, una vez hechas todas las cosas que requieren tales casos, y presentándole el admirable resultado de sus contracciones, exclamó: "¡Mire qué ojos, parece el Duce!". Mi familia no era fascista, al igual que no era antifascista -como la mayor parte de la pequeña burguesía italiana, tomaba la dictadura como un hecho meteorológico: si llueve, se coge el paraguas-, pero para un padre y para una madre, oír decir que el recién nacido tenía los ojos del Duce suponía indudablemente una bonita emoción.

Ahora, cuando los años me han hecho más escéptico, me inclino a pensar que aquel buen ginecólogo decía lo mismo a cualquier madre y a cualquier padre -y mirándome al espejo, me descubro más bien parecido a un grizzly que al Duce, pero eso poco importa-. Mis padres fueron felices al saber mi semejanza con el Duce.

Me pregunto qué podría decir un ginecólogo adulador de hoy a una puérpera. ¿Que el producto de su gestación se parece a Berlusconi? La sumiría en un preocupante estado depresivo. Por par condicio, asumo que ningún ginecólogo sensible diría a la puérpera que su hijo parece tan rollizo como Fassino, tan simpático como Schifani, tan guapo como La Russa, tan inteligente como Bossi, o tan fresco como Prodi, por citar algunas de las personalidades políticas italianas más destacadas.

Un ginecólogo sensato compararía más bien al recién nacido con algún famoso televisivo, y diría así que tiene los ojos penetrantes del periodista Bruno Vespa, el aire agudo de Paolo Bonolis, el popular presentador, la sonrisa del actor Christian de Sica (y no dirá que es tan guapo como Boidi, tan arrogante como Fantozzi o -tratándose de mujer- tan sexy como Sconsolata).

Cada época tiene sus mitos. La época en la que nací tenía como mito al Hombre de Estado; ésta en la que se nace hoy tiene como mito al Hombre de Televisión. Con la consabida ceguera de la cultura de izquierdas, la afirmación de Berlusconi de que los periódicos no los lee nadie mientras que todos ven la televisión se ha entendido como uno más de sus patinazos insultantes. No lo era, era un acto de arrogancia, pero no una estupidez. Reuniendo todas las tiradas de los periódicos italianos se alcanza una cifra bastante risible si se la compara con la de quienes sólo ven la televisión. Calculando, además, que sólo una parte de la prensa italiana mantiene aún una actitud crítica ante el Gobierno actual, y que toda la televisión, la RAI más Mediaset, se ha convertido en la voz del poder, no cabe duda de que Berlusconi tiene toda la razón: el problema es controlar la televisión, y que los periódicos digan lo que les venga en gana.

Estos son hechos, nos gusten o no, y los hechos son tales precisamente porque son independientes de nuestras preferencias (¿que se te ha muerto el gato? Pues muerto está, te guste o no).

He arrancado de estas premisas para sugerir que, en nuestro tiempo, si dictadura ha de haber, será una dictadura mediática y no política. Hace casi cincuenta años que se viene diciendo que en el mundo contemporáneo, salvo algunos remotos países del Tercer Mundo, para dar un golpe de Estado ha dejado de ser necesario formar los tanques, basta con ocupar las estaciones radiotelevisivas (el último en no haberse enterado es Bush, líder tercermundista que ha llegado por error a gobernar un país con un alto grado de desarrollo). Ahora el teorema ha quedado demostrado.

Por lo tanto, es una equivocación decir que no puede hablarse de "régimen" berlusconiano, puesto que la palabra "régimen" evoca el régimen fascista, y el régimen en el que vivimos carece de las características de las dos décadas de dominio mussoliniano. Un régimen es una forma de gobierno no necesariamente fascista. El fascismo obligaba a los chicos (y a los adultos) a ponerse un uniforme, acabó con la libertad de prensa y enviaba a los disidentes al confinamiento. El régimen mediático de Berlusconi no es tan zafio y anticuado. Sabe que el consenso se controla controlando los medios de información más difundidos. Por lo demás, no cuesta nada permitir que disientan muchos periódicos (hasta que no puedan ser adquiridos). ¿A qué serviría confinar al prestigioso periodista Biagi? ¿A que se convierta acaso en un héroe?

Basta con no dejar que hable en la televisión.

La diferencia entre un régimen "al estilo fascista" y un régimen mediático es que en un régimen al estilo fascista la gente sabía que los periódicos y la radio no comunicaban más que circulares gobernativas, y que no podía escucharse Radio Londres, bajo pena de cárcel. Precisamente por eso, bajo el fascismo la gente desconfiaba de los periódicos y de la radio, escuchaba Radio Londres con el volumen bajo y confiaba sólo en las noticias que le llegaban a través del murmullos, del boca a boca, de la maledicencia. En un régimen mediático donde, pongamos, sólo el diez por ciento de la población tiene acceso a la prensa de oposición y el resto recibe las noticias a través de una televisión bajo control, si por un lado está extendido el convencimiento de que se acepta el disenso ("hay periódicos que hablan contra el Gobierno, prueba de ello es que Berlusconi se queja siempre al respecto, por lo tanto existe libertad"), por otro el efecto de realismo de la noticia televisiva (si recibo la noticia de que un avión se ha precipitado en el mar, es indudablemente cierta, de la misma forma que es verdad que veo las sandalias de los muertos flotar, y no importa si por casualidad son las sandalias de una catástrofe precedente, usadas como material de repertorio), hace que se sepa y se crea sólo aquello que dice la televisión.

Una televisión controlada por el poder no debe necesariamente censurar las noticias. Naturalmente, por parte de los esclavos del poder no faltan tampoco tentativas de censura, como una muy reciente (afortunadamente ex post, como dicen quienes dicen un momentín y pool position), por la que se juzgó inadmisible que en un programa televisivo se pudiera hablar mal del jefe del Gobierno (olvidando que en un régimen democrático se puede y se debe hablar mal del jefe del Gobierno; en caso contrario, nos hallamos en un régimen dictatorial). Pero se trata sólo de los casos más visibles (y, si no fueran trágicos, risibles). El problema es que se puede instaurar un régimen mediático en positivo, con la apariencia de decirlo todo. Basta saber cómo decirlo.i ninguna televisión dijera lo que piensa Fassino [líder de la oposición], acerca de la ley tal de cual, entre los espectadores nacería la sospecha de que la televisión oculta algo, porque se sabe que en alguna parte hay una oposición. La televisión de un régimen mediático usa en cambio ese artificio retórico que se llama "concesión". Pongamos un ejemplo. Acerca de la conveniencia de tener un perro hay aproximadamente cincuenta razones a favor y cincuenta razones en contra. Las razones a favor son que el perro es el mejor amigo del hombre, que puede ladrar si entran ladrones, que es adorado por los niños, etcétera.

Las razones en contra son que hay que sacarlo cada día para que haga sus necesidades, que nos cuesta en alimentos y veterinario, que es difícil llevárselo de viaje y otras cosas. Admitiendo que queramos hablar a favor de los perros, el artificio de la concesión podría ser así: "Es cierto que los perros cuestan, que representan una esclavitud, que no se les puede llevar de viaje" (y los adversarios de los perros son conquistados por nuestra honestidad), "pero es necesario recordar que son una estupenda compañía, que los niños los adoran, que se muestran vigilantes contra los ladrones, etcétera". Ésta sería una argumentación persuasiva a favor de los perros. Contra los perros podría concederse que es cierto que los perros son una compañía deliciosa, que son adorados por los niños, que nos defienden de los ladrones, pero a continuación seguiría la argumentación opuesta: que, sin embargo, los perros representan una esclavitud, una fuente de gastos, un engorro para los viajes, y ésta sería una argumentación persuasiva en contra de los perros.

La televisión actúa de esta forma. Si se discute la ley tal de cual, se enuncia ésta en primer lugar, después se da la palabra de inmediato a la oposición, con todas sus argumentaciones. A continuación aparecen los partidarios del Gobierno que objetan las objeciones. El resultado persuasivo se da por descontado: tiene razón quien habla el último. Si se siguen con atención todos los telediarios, podrá verse que la estrategia es esa: en ningún caso tras la enunciación del proyecto aparecen primero los partidarios del Gobierno y después las objeciones de la oposición. Siempre ocurre lo contrario.

A un régimen mediático no le hace falta meter en la cárcel a sus opositores. Los reduce al silencio, más que con la censura, dejando oír sus razones en primer lugar.

¿Cómo se reacciona, pues, ante un régimen mediático, visto que para reaccionar sería necesario tener ese acceso a los medios de información que el régimen mediático precisamente controla?

Hasta que la oposición, en Italia, no sepa hallar una solución a este problema y continúe recreándose en diferencias internas, Berlusconi será el vencedor, nos guste o no."

"Sou joves, podeu dir totes les parides que volgueu, no en fotarem ni cas!".

2009-04-01T16:55:00.005Z

Presento 3 casos de joventuts de partits que es alucinant:

1. JNC. Les joventuts de Convergencia tenen l'estelada en el seu logo. Pero si estan en un partit que sempre ha estat i esta per ser Espanya ?? Si, li podem dir sobiranisme, catalanisme, etc... la qüestió es que l'estalada es per la independencia, si dius altres coses, doncs perfecte pero no enganyis!

2. Joventuts Socialistes. Te tela: una estalada!!! els del Psoe del jose bono, la loapa, el zapatero que retalla estatuts... te molta conya... o produeix tristesa.

3. Joves amb Iniciativa. Suposo que cap d'ells estaria l'altre dia davant dels mossos rebent osties...

En definitiva, la hipocresia dels partits polítics en les seves 'joventuts' es un signe del temps que vivim.

2009-03-26T18:07:00.000Z

El Lince de la campaña de la iglesia NO es ibérico.

2009-03-23T17:40:00.002Z

Publicat a marketingdirecto.com, 23 de marzo de 2009.

El felino que aparece en la campaña de la iglesia contra el aborto, que plantea que en España el lince ibérico goza de una mayor protección que la vida de los nonatos, no es originario de la península, según afirmaron científicos.

El cartel muestra a un bebé al lado de un lince boreal o euroasiático comparando los derechos que goza esta especie protegida por estar en peligro de extinción con las garantías del derecho a la vida de los individuos que no han nacido.

Sin embargo, los científicos del programa para la conservación del lince ibérico señalaron que el animal de la foto no es una especie nativa española aunque declinaron entrar en la polémica sobre la campaña.

Quan es tracta de continuar vivint del cuento tot hi val!

2009-03-23T17:31:00.000Z

2009-03-19T17:25:00.000Z

Nova web d'Enric Duran: explicacions anti capitalistes.

2009-03-19T16:51:00.001Z

Per accedir a la web podem.cat clickeu aquí.

Extremadura tiene el doble de funcionarios que Cataluña.

2009-03-17T15:54:00.002Z

Publicado el 16-03-2009 , por Expansión.com

Extremadura es la comunidad autónoma con más funcionarios por habitante, ya que ocho de cada cien extremeños trabaja en la Administración Pública, una cifra que duplica a la de los catalanes, dado que Cataluña es donde menos personal de este tipo existe en proporción, con un 3,95% de su población.
Así lo ha constatado EFE después de cruzar los datos del último censo de población del Instituto Nacional de estadística (INE) con las cifras de empleados públicos que obran en poder del Ministerio de Administraciones Públicas. En Cataluña trabajan 291.210 personas en la Administración, lo que representa el 3,95% de la población total de esta autonomía, el porcentaje más bajo de todas las comunidades.
(...)
Además de Extremadura, Castilla y León es otra de las comunidades con más personal funcionariado, con 170.479, un 6,66% de su población, seguida de Aragón, con 87.986 empleados de este tipo, el 6,63%.

Que els catalans som els mes burros es una constatació evident que les dades ens demostren un cop i un altre... Com volem que ens facin cas ? Que els tontos som nosaltres, no Madrid !!

2009-03-10T19:20:00.000Z

2009-03-05T18:10:00.002Z

2009-03-05T18:09:00.000Z

2009-03-05T18:05:00.000Z

Varis.

2009-03-05T18:03:00.001Z

Fins sempre Pepe !!

2009-03-02T11:51:00.001Z

Click aquí per el vídeo del treball dignifica.

2009-02-27T20:06:00.001Z

2009-02-27T16:43:00.001Z

Llibertat sense socialisme es privilegi, injusticia.

Socialisme sense llibertat es esclavitud, brutalitat.

Un hombre grita “muerte al rey”, al paso de la comitiva real en Palma de Mallorca y es detenido.

2009-02-27T16:36:00.002Z

Un hombre de 55 años de edad y residente en Baleares exclamó hoy "¡muerte al Rey!" al paso de la Princesa de Asturias, Letizia Ortiz, cuando ésta se encontraba en el vestíbulo del hospital Son Dureta, en Palma de Mallorca, acompañada por una comitiva integrada por dirigentes políticos de la comunidad.
La Princesa Letizia se encontraba a la entrada del Edificio B de Pediatría de dicho centro hospitalario cuando un hombre se acercó y gritó "¡muerte al Rey!", tras lo cual las fuerzas de seguridad lo redujeron con violencia y se lo llevaron detenido a las dependencias de la Policía Nacional.
El delito de injurias contra la Corona está castigado por el Código Penal con una pena de seis meses a dos años de prisión para quien calumnie a cualquier miembro de la Familia Real

Agencias/insurgente.- Kaos en la red.net

2009-02-26T17:56:00.001Z

"mai encaixo enlloc..."

2009-02-26T17:54:00.000Z

Per emprenyar-te amb en Bustos, alcalde de Sabadell.

2009-02-06T17:52:00.003Z

· Concert d’El Canto del Loco unes setmanes desprès de Festa Major, per que en la data que tocaria no podien: 200.000 Eur.
· Anunci de l’Ajuntament en una publicació d’El Periódico amb motiu del seu trentè aniversari: 3.000 Eur.
· Cost anual manteniment ornaments florals fanals: 238.000 Eur.
· Els canapès de l’acte de recepció de la Festa Major a la Bassa: 16.000 Eur.
· Cost anual comissionats i càrrecs de confiança: 1.000.000 Eur.
· Cost anual vigilant local ocupat del carrer l’Unió (sera per que els okupes no ho poguin utilitzar...): 24.000 Eur.

Font: Entesa de Sabadell.

Sabadell cada dia va a menys.

2009-02-06T17:38:00.005Z

La creació de més de 1.200 habitatges als barris de Torre-romeu i Can Puiggener.

El ple del dimarts passat va aprovar amb els vots de Psc, Icv-Euia, Pp i Entesa un Are que significa posar un munt d'habitatges nous. Fa grácia això, per que el problema del habitatge evidentment no es la qüantitat de pisos, ja que hi han més de cinc mil habitatges buits a la ciutat i uns tres milions a tot l'estat.

I la cosa te una reflexió clara: carregar-se una zona on ara hi han descampats i una mica de verd i posar-hi mès ciutat la fa mès maca o es posar mès gris al paisatge?
Conclusió: Sabadell segueix sent cada dia mès lletja i amb menys personalitat. Olé per en Bustos i els seus col.legues del Psc...

Camiseta curiosa.

2009-02-04T18:04:00.000Z

2009-02-04T18:03:00.001Z

2009-02-04T17:55:00.000Z

El Col·legi de Periodistes acull la condecoració al franquista Carlos Sentís.

2009-01-28T11:48:00.002Z

vilaweb.cat/ per Vicent Partal. Dimarts, 27 de gener de 2009.

A mi, no m'hi embolique, senyor Sentís

Diu la crònica de l'acte que Carlos Sentís, quan ahir va rebre, al Col·legi de Periodistes, la Medalla al Mèrit del Treball, va dir que l'acceptava 'en nom de tots els periodistes'. No sé què hi diran els altres companys de professió, però, senyor Sentís, a mi, deixe'm estar, i en pau. Li demane que no m’embolique gens amb la seua trajectòria. Que prou vergonya m'ha fet que ni el Col·legi ni el ministre s'adonaren que li feien l'homenatge el mateix dia que, setanta anys abans, vostè havia entrat a Barcelona com a soldat ocupant i havia escrit articles infames en què qualificava de 'gànsters' el president Companys, que després els seus afusellaren, i la Generalitat de Catalunya.
A mi, no m’embolique amb vostè, senyor Sentís. Diuen les cròniques que el ministre socialista Corbacho va dir que la medalla no era solament pel treball 'sinó pel bon treball'. Per la bona feina militar al servei de Franco? Per la bona feina d'espia? Per la bona feina d’escriure pamflets aclamant al cabdill espanyol? Per la bona feina de dirigir l'agència Efe en ple franquisme i d'amagar la realitat del país tant com podia i de manipular-la?
Que hi ha 'un altre Sentís', com tímidament deien alguns ahir? Sí, que n'hi ha un. Un que deia que era catalanista durant la república i que va amagar el seu passat a corre-cuita durant el feixisme. Un que es fa sobtadament demòcrata l'endemà de la fi del franquisme, que va ser diputat de la transició, que va ajudar al retorn de Tarradellas i que va ser degà del Col·legi de Periodistes. Molt bé, això potser justificaria, a tot estirar, una certa discreció de tots plegats sobre el fosc passat del senyor Sentís, però de cap manera aquest homenatge absolutament vergonyós. Tan vergonyós que els organitzadors sembla que ni es van adonar de quin dia era ahir, ni de quina lectura terrible tenia aquest homenatge que mai no s'hauria d'haver fet.

L'estat dels Països Catalans: realitat o ficció?

2009-01-27T19:05:00.006Z

Arribar a veure uns Països Catalans lliures i sobirans es un projecte realista?

De forma simplista i ràpida, intento esbrinar-ho desde els seguents punts de vista:

1. Contexte internacional.

Estem situats geogràficament a Europa. I mès concretament a l'Europa occidental. I aquí desde fa molt de temps no hi ha cap nou Estat, malgrat existir moviments d'alliberament nacionals en molts estats. La proclamació d'un estat independent fa por per el efecte dominó: si a Espanya es fa un nou estat, pot passar a França, Bélgica, Italia, Regne Unit, etc. A mès, la part de Catalunya Nord pot atemorir a un gran d'Europa, França, que te a Corsega un problema mès o menys latent.

2. Contexte estatal.

Espanya llegeix unes dades molt concretes: els Països Catalans composats per 3 Comunitats Autonomes, Valencia, Balears i Catalunya, aporta el gran pes economic de l'estat. Tant Euskadi, Navarra i Madrid son petites, i aquesta ultima te el dubte de si no fos capital que passaria. A mès, degut a les onades d'inmigració dels anys 60 i 70 te molts vincles efectius a Catalunya.

3. Contexte nacional.

Tenim una burguesia obviament conservadora, i que per tant li fa tanta por com al govern central sentir la paraula canvi radical.

El merder entre catalanista, nacionalista, independentista, sobiranista, federalista, autonomista... i incontables casos de defensors de la independencia que desprès hi posen seny i renuncien del seu projecte (es pot resumir en un això ara no toca) fa poc creïble qualsevol projecte de ruptura. Els unics moviments coherents es solen situar a l'extrema esquerra.

Això crea la sensació que la independencia es el crit de rábia quan et cobren peatges, sense res mès darrere.

A mès, se li ha de sumar la gran qüantitat de persones d'origen espanyol que perceben la independencia com una qüestió de divisió de la societat, i en cas final de aconseguir-se, d'expulsar-lo's.

Tot plegat i, com s'esta veient ara amb l'Estatut, la situació economica cada cop mès globalitzada va en contra.

La reflexió es aquesta. El futur pero esta a les nostres mans... per mes que ens facin creure que estan a les d'en Obama, la Caixa, en Botin, en Solbes, Banc Sabadell ...

Febrer llibertari al barri de Sants, Barcelona.

2009-01-27T17:18:00.001Z

mes informació a febrer llibertari a sants.

Tir al blanc.

2009-01-13T18:14:00.000Z

2009-01-13T18:11:00.000Z

davidvilafranca.blogspot.com

Vic: Convergencia i Plataforma per Catalunya en contra de retirar monuments franquistes.

2008-12-23T18:05:00.003Z

Ple de l'1 de desembre: La dreta vigatana es nega a retirar els símbols franquistes de la ciutat.
04 December de 2008.

(...)

La moció de la CUP en la que es reclamava la retirada dels elements de simbologia franquista que encara resten a la ciutat va ser rebutjada amb els vots en contra dels grups municipals de CiU i de PxC, l’abstenció del PSC i els vots a favor de la CUP, ERC i ICV-EUIA. Amb arguments propis de la dreta més reaccionària, els dos grups dretans es van oposar al compliment de la llei de la memòria històrica aprovada pel congrés espanyol ara fa un any.

No, si ja ens coneixem tots...

extret de la web de la C.U.P. de Vic.

Acte 40 anys de l'esquerra independentista.

2008-12-21T00:25:00.002Z

Per anar al vídeo feu click en la imatge.

Fa 40 anys que es va presentar en públic el primer mouse d'ordinador.

2008-12-11T17:56:00.000Z

Ens ha tocat ser catalans.

2008-12-06T17:40:00.004Z

Recordo el dia que vaig llegir sobre Joan Oliver, Pere Quart. Per mi era un desconegut, en sabia d'ell per que soc de Sabadell, pero realment poca cosa.

Una de les coses que mès em va sorpendre van ser els comentaris que feia sobre Jordi Pujol. Per exemple, quan en epoca franquista i estan en l'assaig sobre una obre de teatre del propi Joan Oliver, li van venir per demanar-li que suspengues la funció d'aquell dia per protestar per la detenció d'en Jordi Pujol. Ell va dir que per que tenia que fer-ho per en Pujol i no per altres detinguts.

A partir d'aquell moment vaig començar a reflexionar sobre fets i no paraules. En Pujol te un munt de fills i sempre s'ha mostrat profundament religiós. Per fer país va muntar un banc, Banca Catalana. I sobretot, aquelles discussions amb molta gent sobre el fet que no era independentista. Sí, era molt curiós quan moltes persones mantenien sense dubtes que era independentista, pero no ho podia dir per que era perillòs. Com pot ser d'algú que mai ha dit res a favor de la independéncia? Pertanyia a la burguesia, i desprès del franquisme el 'problema catalàn' es mostrava com un clar perill per la nova democracia. Neutralitzar aquest moviment era clau per que es fes aquesta democracia que es movia entre la monarquia, el 'todo esta atado y bien atado' i l'ingrès a la Comunitat Economica Europea. I ell ho va aconseguir. Va construir un nacionalisme que es dividis entre catalanista, autonomista, nacionalista, independentista... Va basar-se en l'idioma, aconseguint que els catalans castellano-parlants es distenciessin. Per que sino, si la independencia portaria prosperitat economica, per que persones que viuen aquí no volen ni sentir-ne parlar? doncs per que no creuen que aquesta prosperitat els hi toques a ells. Si no parles català, series exclós i per tant totat la possible prosperitat et queda molt lluny.

En fi, l'any 81 ERC va quedar minoritaria per que van pactar amb CiU. Parlava en català i així els seguidors del PP li deien lo de 'Pujol enano, habla en castellano'. Conseguia majories absolutes i era el politic que mès anys estava al govern. Tenia TV3 per que tots el veiessim com l'avi que cuidava per nosaltres. I tenia el enemic extern, Madrid. Precisament allà hi havia Miquel Roca (el de minoria catalana, no el de CiU...), que era el moderat envers el 'radical' Pujol.

Tot plegat, per tenir una Generalitat que en Joan Oliver, Pere Quart, temia fos l'engany per allò de canviar-ho tot per no canviar res.

Avui en dia, Catalunya te deficit fiscal (en tants anys, en Pujol no es vaig sentir mai demanar la balança fiscal), te peatges, te la majoria d'aturats que es fan deguts a la crisis... i seguim mirant com refunden catalanismes, fan estatuts, com l'independentisme social fa plataformes, manifestacions, etc...

Que te de positiu ser català? Obviament, no renuncio de la terra que m'ha vist neixer, ni dels meus avantpassats, pero tampoc fare el joc a la gent que els hi va de puta mare que fem el burro català per que es quedi en un divertit adhesiu... Hem d'estar tot el dia debantint-no's en si parlar català o en castellà. Cagant-no's en tot quan paguem peatges. Emprenyats per que paguem molt i no rebem proporcionalment. Anant en debats esterils sempre sobre si espanya o catalunya. I tot plegat per estar o igual o pitjor que la resta de l'estat.

En fi, ens ha tocat ser catalans...

2008-12-03T18:03:00.000Z

Anticorrupción denuncia la “hipocresía” de la banca en torno a los paraísos fiscales.

2008-12-03T09:56:00.002Z

expansión.com 03-12-08 , por María A. Caro / B. A.

La Fiscalía Anticorrupción ha centrado su atención sobre la posición de la banca en las operaciones de fraude fiscal. El titular de la Fiscalía Anticorrupción, Alejandro Luzón, afirmó ayer en el IV Foro Antifraude organizado por KPMG y celebrado en Madrid, que las entidades bancarias facilitan sus “clientes preferentes” el depósito de su dinero en paraísos fiscales y que existe una “hipocresía” en torno a los territorios exentos de impuestos.
El foro, denominado La Instrucción Judicial en Procedimientos por Delitos Complejos, reunió a varios expertos sobre la cuestión, que destacaron las carencias de nuestro sistema en la persecución del fraude. Luzón reconoció que la lucha contra el crimen económico está “abocada al fracaso” y afirmó que la dificultad en la búsqueda de información de estos delitos es extrema. De igual forma destacó, dejando entrever el papel de los bancos en la ocultación del dinero, que la Ley de Prevención de Blanqueo de Capitales obliga a los bancos a mantener durante seis años toda la información y que aunque los bancos alegan que destruyen la información transcurrido ese tiempo, Anticorrupción ha comprobado que no es así. Aumentar el control El fiscal insistió en que es preciso que los organismos reguladores aumenten el control y que los territorios offshore “se conviertan en cooperantes y aporten información cuando se trata de un delito de gravedad”. En cuanto a la evolución de los delitos económicos, destacó que ha sido tal que ahora habría que hablar de la existencia de “una economía del crimen”, fundida en la economía globalizada que unifica las prácticas legales e ilegales, estando la posibilidad de ocultar fondos al “alcance de cualquiera”. En este mismo foro, el instructor del ‘caso Malaya’ y actual titular del Juzgado de lo Penal número 5 de Granada, Miguel Angel Torres, se mostró partidario de crear juzgados especializados en delitos económicos fuera de la Audiencia Nacional, con jueces, fiscales y funcionarios con una “cualificación específica”. El juez Torres apuntó que anteponer el embargo de bienes frente a la privación de libertad sería “más provechoso” para la sociedad. Por otra parte, también aprovechó su turno para alertar de la “insuficiente” regulación existente en España del secreto de las actuaciones, así como del escaso desarrollo de instrumentos tan relevantes como la regulación de los arrepentidos, la protección de testigos y la “alarmante” normativa sobre intervenciones telefónicas.

Pin de la Unió de Joves Comunistes de Cuba.

2008-11-24T18:02:00.001Z

Son les joventuts del Partit Comunista. El lema es Estudio, Trabajo, Fusil.

Documental sobre la possibilitat d'existencia de gegants.

2008-11-21T19:55:00.006Z

Dura 9 minuts i mig.

Link clicant la imatge.

Promesa traicionada.

2008-11-19T16:34:00.002Z

El 10 de diciembre de 1948 la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó y proclamó la Declaración Universal de los Derechos Humanos y los Estados se comprometieron a “promover el progreso social y elevar el nivel de vida dentro de un concepto más amplio de la libertad” y reconocieron que “los seres humanos sólo pueden liberarse del temor y de la miseria, si se crean condiciones en las que todas las personas puedan disfrutar de todos los derechos humanos”.

Hoy, 60 años después, mientras lees este mensaje, aún hay personas encarceladas por sus ideas en 45 países de todo el mundo. En Myanmar hay más de 2.100 personas detenidas por motivos políticos y, entre ellas, destaca la presa de conciencia y Premio Nobel de la Paz Aung San Suu Kyi, detenida y bajo arresto la mayor parte de los últimos veinte años. Como ves, la promesa de un mundo en el que todas las personas disfrutan de todos los derechos, sigue siendo traicionada por los Gobiernos del mundo.

A.I.

El Che fet a cabells.

2008-11-17T18:10:00.004Z

Foto de AP Photo.

És del passat dissabte 15 de novembre a Santa Clara, Cuba, en un festival anual de música hard i heavy metal que dura 3 dies.

La crueltat de l'evolució tecnològica.

2008-11-11T16:56:00.000Z

Anuncis creatius.

2008-11-06T11:55:00.001Z

Parlant de crisis.

2008-10-30T17:51:00.006Z

El sistema productiu actual, per no dir-li capitalisme que interessa sembli un mot passat de moda, es basa en incrementar els beneficis constantment. Si una empresa un any guanya 100, l'any següent ha de guanyar 110. Per tant, un 10% més. I el any següent, com a mínim, un 10% també d'increment. Això significa guanyar 121. I així successivament.
Si aquesta empresa juga a borsa, no guanyar un 10% es pot traduir en una baixada de les seves accions. Seguint aquest joc pervers, cada cop s'ha de afinar més per guanyar més i més.
Evidentment, ha d'haver-hi un moment que es toqui sostre. I les crisis cícliques fan aquesta funció. Regulen el sistema de manera que tot baixa (posem pel cas, l'empresa d'abans es conformaria en una situació de crisis a guanyar 100) i tornem el procés.
I sempre serà així, i les polítiques neoliberals que les grans multinacionals imposen a tots els països asseguren que continuí així. I tan fot que guanyi PSOE, PP o qui sigui. El capital imposa la seva política. Això si, afinen els mètodes.
Ara es diu creixement negatiu, quan vol dir que decreix. Tolerància zero quan es vol dir intolerància. I el llarga etcètera que tots coneixem.
I el poble seguim com sempre, intentant sobreviure. I sense resignar-nos, per que aquest 'gran capital' te molta mala llet i sempre tenen la tortura i l'assassinat a punt per utilitzar-lo.
Queda un cosa a dir: la mentida es com la mona, per més que la vesteixin sempre acabarà veient-se. Tot i que no sé si serveix de molt. Si la guerra de l’ Irak ha quedat clar que era per quedar-se el petroli i era una gran mentida, algú ho pagarà ?

salut!

Dissenys de camisetes.

2008-10-15T16:56:00.003Z

2008-10-14T17:09:00.000Z

Actes nazis a Valencia.

2008-10-14T16:52:00.003Z

Si aneu a la página de la SIMON WIESENTHAL CENTRE, el famos centre jueu de persecució de nazis, ha enviat una carta al ministre de l'interior espanyol per actes nazis fets a Valencia.

SIMON WIESENTHAL CENTRE- EUROPE66 rue Laugier - 75017 ParisTel. +33-147237637 - Fax: +33-147208401e-mail: csweurope@gmail.com

Wiesenthal Centre to Spanish Interior Minister:

"Ban Convicted German Nazi Holocaust Denier from Appearances in Spain"

Paris, 10 October 2008

In a letter to Spanish Interior Minister, Alfredo Pérez Rubalcaba, the Simon Wiesenthal Centre's Director for International Relations, Dr Shimon Samuels, protested a public appearance scheduled for this evening, at the Alianza Nacional headquarters in Valencia, of the convicted German Nazi sympathizer, Holocaust denier and racist, Manfred Roeder, invited to speak on the subject: "My Life for the Reich".Samuels noted that "the event is billed as 'Europe Arise – Manfred Roeder in Valencia... to awaken European youth from its forced lethargy since 1945'(www.alianzanacional.es)."The letter continued, "a young Hitler Youth defendant of Berlin in 1945, jailed in 1982 as a 'terrorist' for the attacks by his 'Deutsche Aktionsgruppen' neo-Nazi organization on asylum seekers' hostels, Roeder was released in 1990. Imprisoned once again in 2005 for incitement to hatred, he has been associated with the American Ku Klux Klan and, reportedly, with Iranian campaigns against the West."The Centre called upon the Interior Minister "to abide by Spain's commitments under anti-racist provisions of the European Union, the Council of Europe and the Organization for Security and Cooperation in Europe." "The Pact of Moncloa, which ensured the return of democracy to Spain, is betrayed by the polluting presence of Manfred Roeder on Spanish soil. Neither should the youth of Spain be tainted by such voices of racist, antisemitic and anti-migrant incitement." ... "We urge you to stop this evening's hatefest and ban future appearances of Roeder and his ilk from your country," concluded Samuels

For further information, please contact Shimon Samuels at +33.609.77.01.58.

Mafalda.

2008-10-08T16:49:00.001Z

2008-10-01T16:57:00.000Z

Anuncis impactants.

2008-10-01T16:52:00.003Z

2008-09-24T18:35:00.000Z

2008-09-24T18:29:00.001Z

+ TRENS - AVE

2008-09-24T17:03:00.003Z

Tot i que el AVE es molt pràctic per anar per exemple a Madrid, adjunto uns trossos d'un escrit de la CGT de Tarragona per reflexionar:

+ TRENS - AVE

Les necessitats de mobilitat de la població passen per un ferrocarril que vertebri el territori, que done servei real a la ciutadania, permetent el dret a la mobilitat de les majories, estem farts de veure passar l'AVE a 300 km/h perquè els executius es desplacin entre les grans ciutats, i que no puguem viatjar entre dues poblacions de la nostra pròpia comarca per manca de trens o fins i tot pitjor… per la seva inexistència.

El 99% de la població viatja en trens de rodalies i Mitja Distància, enfront del 1% de l'AVE, les inversions són del 97% per a l'AVE i el 3% per al ferrocarril convencional. La nova estació del Tren d'Alta Velocitat del Camp de Tarragona, la inversió més cara de les fetes històricament a Tarragona, i que a sobre no soluciona de cap manera la problemàtica de mobilitat en les nostres comarques. A més en el Pla d'Infraestructures del Camp de Tarragona es continua apostant per l'Alta Velocitat, aquesta projectada altra nova estació d'AVE al Camp de Tarragona, així com altres noves línies d'Alta Velocitat que seguiran trinxant sense escrúpols el Territori de manera insostenible.

Per a això proposem:

-Augmentar el trànsit de mercaderies per ferrocarril del 4 al 30% (el 94% d'elles circulen per carretera), condicionar les instal·lacions del port de Tarragona per a donar una resposta àgil a la distribució d'aquestes, així com les terminals de Constantí i Tarragona Classificació.

Pintada anarquista: "No ens creurem la crisi fins que els rics no se suïcidin un darrere l’altre”.

2008-09-23T15:50:00.003Z

· L'economia de l'Estat espanyol va créixer nominalment en el darrer decenni amb una mitjana anual superior al 3% del PIB. En aquest mateix període, els beneficis empresarials es van multiplicar en un 73%, especialment els de les multinacionals.

· Les grans empreses de l'IBEX 35 mouen anualment fins a un bilió d'euros, tant com tot el PIB de l'Estat espanyol.

· Quasi un terç de les llars de l’Estat són mileuristes, és a dir, prop de 5 milions de llars (una llar: 2,1 persones).

· Els salaris han perdut més d'un 5% de poder adquisitiu.

· La població de l’Estat considerada com a pobre se situa en el 20%.

· Els baixos salaris i l'elevada precarietat en el treball, expliquen en gran mesura que la població de rendes baixes hagi augmentat a un ritme superior, el 5,4%, que el tram de població de rendes mitjanes.

· En aquest moment, hem de tenir en compte que l'ATUR s'ha situat en el 12% sense que la TEMPORALITAT hagi baixat del 32%.

· L'IPC ha pujat fins el 5,5%.

Hi havia una pintada anarquista que deia: “no ens creurem la crisi fins que els rics no se suïcidin un darrere l’altre”.

2008-09-20T22:11:00.000Z

He robat 492.000 Eur als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat.

2008-09-18T18:27:00.002Z

· El 95% dels diners són creats pels bancs privats .

· BBVA, BSCH i La Caixa controlen financerament els continguts dels principals diaris, ràdios i televisions.

Enllaç: Crisi

Nova versió de l'estalada.

2008-09-17T16:44:00.000Z

Mès adient als nous temps...

Fotos famoses falses, retocades amb el phootoshop.

2008-09-05T17:36:00.004Z

Submarinistes amb un tauro.
Esqueles gegants trobats a Xina.
A la foto de Mussolini li treuen el que aguanta el cavall.
Gat gegant.
Foto d'un tsunami.
Bush llegint un llibre al revès.
Fotos del WTC
Tauró atacant.

Cuando entras en un edificio, ¿le pagas un canon al arquitecto?

2008-08-08T11:03:00.001Z

¿Te imaginas que cada vez que entres en un edificio le tengas que pagar al arquitecto? ¿O que cada vez que pases un puente tengas que pagar a la familia del ingeniero que lo calculó? ¿O cada vez que montes en avión al aeronáutico que lo diseñó? ¿Y qué me cuentas del médico que salva la vida a un enfermo?
¿Le tendría que pagar el afortunado sanado un euro al día por cada nuevo sol que ve salir al doctor por haberle curado? Todos hacemos nuestro trabajo y no pretendemos que el del mes pasado nos lo paguen todos los meses hasta la muerte, pero nuestros artistas parece ser que son especiales...
La SGAE y compañeros (entre ellos Ramoncín, Ana Belén, Fernando Arbex...), van a hacer rentable convertirse en creador de canciones en España, y a los datos nos remitimos. El nuevo canon que se nos prepara es abusivo e injusto, y aquí van unos ejemplos:

1 ordenador con 160gb de disco duro (22 EUR de canon)

1 regrabadora de DVD's de ordenador (16,67 EUR de canon)

1 impresora multifunción (10 EUR de canon)

1 cámara de fotos con memoria para 200 fotos (9 EUR de canon)

1 reproductor de DVD de salón (6,61 EUR de canon)

1 Equipo de música de salón (0,60 EUR canon)

1 línea ADSL de 1 MB (35 EUR canon anuales)

200 CD's vírgenes para grabar diversos datos (50 EUR de canon)

100 DVD's vírgenes para grabar diversos datos (140 EUR de canon)

En definitiva, que cualquier familia española con un ordenador pagará unos 303 EUR de canon al año. Antes no se sabía qué era lo del canon, pero ahora nos vamos a enterar de sobra. Señores, esto no es para paliar los datos de la piratería. Que expliquen qué van a hacer con este dinero.
Lo más increíble es que pagarás oigas música o no. Si una empresa compra 10 ordenadores para un departamento comercial, Ramoncín hace caja aunque no hayas oído en tu vida una nota de su casposo producto denominado por algunos “música”. Lo mismo le pasará al hospital comarcal, al colegio de turno o al ayuntamiento de tu pueblo.
¿Se trata acaso de mantener su incompetencia artística de forma vitalicia, mientras no son capaces ni de hacer un directo en condiciones, con canciones que llevan más de 20 años interpretando (las mismas)? Mientras hacen play back en la tele en especiales pagados por la televisión pública (como Miguel Bosé) desplazando a los nuevos creadores, con más talento y ganas de trabajar.
Si este dinero fuese dirigido a la creación de escuelas, museos, o cualquier otro destino realmente a favor del mantenimiento y promoción del arte, se podría comprender. Pero no, el dinero que recauden es para los inscritos en la lista de los guays, y el reparto se hará por nº de ventas. Es decir, de nuevo ganará más el que más venda, esto es, el que más tenga.
Firma si no quieres pagar esta burrada. La ley está debatiéndose en el congreso y pronto vera la luz si no hacemos nada al respecto.
Tu firma sí es importante

Plataforma Todos contra el Canon

www.todoscontraelcanon.es

El desè aniversari de la Festa Major de les Barraques es celebrarà a la Plaça Creu Alta.

2008-08-07T15:43:00.003Z

Vilaweb Sabadell. DISSABTE, 02/08/2008

El desè aniversari de la Festa Major de les Barraques es celebrarà a la Plaça Creu Alta
Tot i que la Comissió de Festes no ho considera un espai definitiu es congratula de poder realitzar la festa amb normalitat en un espai cèntric

Després de l’ambient de crispació de l’any passat provocat per la prohibició ‘de facto’ de l’Ajuntament de realitzar les Barraques de Festa Major, enguany sembla que el desè aniversari d’aquest espai es podrà celebrar al complet a la Plaça Creu Alta. En un comunicat els organitzadors asseguren que la Plaça Creu Alta ‘ens permet celebrar la festa amb tots els seus al·licients i característiques, revaloritzant-ne les activitats diürnes, i recuperant les paradetes de les entitats’.
Les activitats de Festa Major organitzades per la CFPS, s’iniciaran com ja és tradició el dijous dia 4 amb la cercavila de l’Animalada, gegants, bastoners, danses i el Pregó. I continuaran fins el dilluns 8 a la Plaça Creu Alta, amb fira d’entitats, accions artístiques, concursos i concerts. Aquests últims, a diferència de l’any passat, s’allargaran fins a les tres de la nit, ja que a les quatre és l’hora d’acord entre Ajuntament i Comissió. La CFPS, que assegura que hi haurà diverses noves propostes de format en motiu del desè aniversari, ha explicat que per tal d’evitar aglomeracions, i per retornar la importància a les Barraques de les entitats aquestes estaran repartides per la plaça i els grups de música de la nit actuaran en un escenari que es muntarà a la Carretera de Prats.

Per ara la Comissió no ha anticipat gran cosa del programa d’enguany, que farà públic juntament amb el diari, el proper 1 de setembre.

Mafalda.

2008-08-07T15:19:00.001Z

La nova seu de Can Capablanca estarà llesta a principis del 2009.

2008-07-31T18:54:00.002Z

Després de dos anys sense espai obert al públic, el Casal Independentista de Sabadell, Can Capablanca, obrirà el nou centre cultural a principis del 2009. Superats els ‘incomprensibles esculls burocràtics’, aquest mes han començat les obres per convertir un antic magatzem tèxtil del Carrer Comte Jofre en un nou Casal. Segons els seus promotors, el nou espai vol ser un motor de dinamització social, cultural i política per la ciutat.
El passat mes de març el Casal Independentista de Sabadell, Can Capablanca, va celebrar el seu setè aniversari. Aleshores, l’entitat estava immersa en desencallar els problemes legals que havien anat sorgint en la tramitació del projecte per a la construcció i obertura del nou Centre Cultural. Finalment en un comunicat fet públic ahir l’entitat va anunciar que el març de l’any vinent ja estarà enllestida la nova seu. L’espai, situat al xamfrà dels Carrers Compte Jofre i Sant Jordi, al Barri de Gràcia (tocant a Sabadell-Estació) està previst que albergui, per una banda, un bar-restaurant a la planta baixa, on a part de sopars i cafès, també s’hi duran a terme activitats culturals. I per altra banda, segons els promotors del projecte el nou espai comptarà en el segon pis amb diverses sales i aules per a les entitats de la ciutat, a les quals es busca ‘facilitar infraestructura i coneixements per poder realitzar les seves activitats i accions’.

Que vols ser de gran?

2008-07-30T16:56:00.000Z

Il.lustracions xules.

2008-07-30T16:53:00.000Z

Ulls imposibles.

2008-07-30T16:43:00.002Z

En Bustos i la festa major 2008.

2008-07-23T16:10:00.004Z

Llegeixo que la Festa Major 2008 reunirà a Sabadell un gran planter d’artistes i grups musicals a l’Amfiteatre del Parc Catalunya. I això gracies a la col·laboració amb la Cadena SER, 40 Principales i Màxima FM.

No m'extranya gens d'un ajuntament socialista com el d'en Bustos, o dit d'altre manera, completament mediatic i amb l'intenció de vendre la seva gestió: a la joventut els hi fotem 40 principales, no sigui que vagin a les barraques i prenguin consciencia política!! Això es el que volen: adormir a la jovent per no repetir casos com el Bemba... quina gent !!

Espero que hi hagi constestació popular com va haver-hi l'any passat.

Imatges guais.

2008-07-22T16:47:00.001Z

Anunci per flipar.

2008-07-22T16:38:00.001Z

De Lancia amb la Carla Bruni dels collons. Texte: "Desde cuando alguién le importa si eres bella por dentro ?"... i tenen els guevos de publicar-ho...

Cita.

2008-07-22T16:34:00.000Z

El trabajo es el refugio de los que tienen nada que hacer.
Oscar Wilde.

Anuncis de ONG's.

2008-07-22T16:25:00.002Z

L'Adenc qüestiona l'autorització excepcional de reg als camps de golf de Can StJoan i Torrebonica.

2008-07-17T18:17:00.005Z

El Vallès, 10 de juliol de 2008

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprovat amb caràcter d'urgència aquest dilluns 7 de juliol una concessió d'aigua per a reg per tal que els golfs del Real Club de Golf el Prat i de Can Sant Joan afrontin els seus problemes de manca d'aigua que podrien posar en situació de crisi les seves instal·lacions.
La concessió pot suposar una afectació de la qualitat de l'aqüífer de Torrebonica. L'ADENC considera que, malgrat les condicions imposades en la concessió, l’Agència Catalana de l’Aigua ha prioritzat els interessos dels golfs per davant dels interessos públics i de la protecció de l'aqüífer de Torrebonica.

Els antecedents

El passat 27 de juny les instal·lacions de tractament de les aigües residuals que subministren aigua regenerada al camp de golf del Real Club de Golf el Prat (RCGP) i de Can Sant Joan van patir un incendi (fortuït segons les fonts consultades). Aquest incident ha deixat inutilitzat el sistema de dessalació de les aigües de reg dels dos camps de golf. Aquest procés de dessalació és un element clau en el tractament de les aigües residuals perquè puguin ser utilitzades per reg. La reparació de l'EDR (nom tècnic de la planta) no estarà enllestida fins d'aquí a uns tres mesos aproximadament. En aquests tres mesos la planta sembla que pot efectuar part del tractament i adequar els paràmetres fisicoquímics a les condicions establertes en la concessió d'aigües vigent i que és del 2001. Tots els paràmetres, excepte el de la conductivitat elèctrica, és a dir, el valor que mesura la capacitat d'un element per deixar passar el corrent elèctric, i que en el cas de l'aigua està associat a la concentració de sals dissoltes.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’administració hidràulica de Catalunya, ha atorgat amb caràcter excepcional, amb un període de vigència de tres mesos, una nova concessió que possibilita el reg dels dos golfs amb aigua amb un nou valor de conductivitat més permissiu. Si fins ara, i quan es recuperi la normalitat, el valor màxim de referència eren 1200 microsiemens (unitat de mesura de la conductivitat), el valor màxim ara atorgat per aquest tres mesos és de 2500 microsiemens sempre que es produeixi 5 dies seguits. Aquesta nova concessió també estableix un sistema de vigilància diari per detectar possibles alteracions de la conductivitat en una sèrie de punts de control.

La valoració de la decisió de l’ACASi bé des de l’ADENC reconeixem el caràcter no ordinari de la situació, alhora considerem que hi ha diversos factors que permeten qüestionar la idoneïtat d’aquesta concessió.

Mès informació a: notícia en la web del Adenc.

Anunci xulu de paper absorbent

2008-07-11T12:36:00.001Z

Simpsons com bola de drac Z

2008-07-11T12:35:00.000Z

Cartells per San Fermin 08

2008-07-11T12:33:00.001Z

2008-07-09T16:45:00.003Z

2008-07-03T17:00:00.001Z

Cites

2008-07-03T16:44:00.004Z

En tiempos de las bárbaras legiones, de lo alto de las cruces colgaban a los ladrones… Hoy en pleno siglo del progreso y de las luces, del pecho de los ladrones cuelgan las cruces.
Anónimo

Todo lo que la ropa disimula con amor, el traje de baño lo delata sin piedad…

Anónimo

Un libro es libro cuando tiene más de 49 hojas según la definición de libro dada por la UNESCO.
Wikipedia

No hay rico, rico, rico, rico, que sea honrado, porque trabajando nadie se hace rico, porque si trabajando se hiciera uno rico los burros serían los más ricos.
Cardenal Juan Sandoval Íñiguez

Reírse de todo es propio de los tontos, pero no reírse de nada lo es de estúpidos.
Erasmo de Rotterdam

No necesito amigos que cambian cuando yo cambio, y asientan cuando yo asiento. Mi sombra lo hace mucho mejor.
Plutarco

Xistu de banquerus.

2008-06-23T18:21:00.005Z

Una tarda un famós banquer anava en la seva limusina quan va veure a dos homes al costat d'una carretera menjant gespa. Preocupat, va ordenar al seu xofer parar-se i va baixar a investigar. Va preguntar a un d'ells: - Per què esteu menjant la gespa? - No tenim diners per a menjar. - va dir el pobre home - Per això tenim que menjar gespa. - Bé, doncs vinguin a casa meva que jo us alimentaré - va dir el banquer. - Gracies, però tinc esposa i dos fills amb mi. Estan allà, sota d'aquell arbre... - Que vinguin també - va dir novament el banquer. Dirigint-se al altre pobre home li va dir: - Vostè també pot venir... L’home, amb una veu llastimosa va dir:
- Però, Sr., jo també tinc esposa i sis fills amb mi! - Doncs que vinguin també - va respondre el banquer. Van entrar tots al enorme i luxós cotxe. Un cop de camí, un dels homes va mirar al banquer i li va dir: - Sr., es vostè molt bo. Moltes gracies per portar-nos a tots !!! El banquer li va contestar:
- Home, no tingui vergonya, sóc molt feliç de fer-ho!. Els hi encantarà casa meva.. La gespa esta com de vint centímetres d'alt !!

Extret del blog d'en Jon Kepa

Fotos curioses.

2008-06-19T16:44:00.000Z

Els numeros son aquests...

2008-06-18T20:27:00.003Z

· 12% és la inversió a Catalunya de l'Estat entre 1986 i 1997 quan té el 16% de població.

· 100 %, el doble de temps que en 1982 tarda el tren entre Barcelona i l'aeroport en 2007.
En 1982 hi havia un comboi directe cada 20 minuts que arribava en 10 minuts a l'aeroport. En 2007, en surt cada 30 minuts i en tarda 20.

· 0€ per al català, 90 milions € per l'espanyol. El govern espanyol destina el 2008 90 milions € per l'Instituto Cervantes. 0 € destina el govern espanyol el 2008 per promoure la llengua i cultura catalanes a l'exterior, quan segons la seva Constitució (art.3) són "objeto de especial respeto y protección".

· 416 milions € és la inversió en rodalies de Madrid, mentre que a Barcelona és de 153 milions €. La inversió ministerial en trens de rodalies entre 1995 i 2009 a Barcelona és de 153 milions €, a Madrid de 416 milions €.

· 6 són les vegades que multiplica la inversió de Barajas en relació a El Prat. Del 1992 al 2000 la inversió a l´aeroport de Barajas multiplica per sis l´esmerçada a l´aeroport del Prat.

· 51,2% són els recursos que ha destinat el Ministerio de Cultura a Madrid, mentre que a Catalunya és el 2,8%.

· 9,76% de dèficit fiscal és el més elevat de les regions europees, especialment si el compares amb altres regions: Aquitània (+2’31%), Migdia-Pir. (+5’51%), Provença (+1’34%), Abruços (+13’65), Úmbria (+1’08%), Suècia Oc. (-1’22%), Suècia sud (+0’73%), Yorkshire (+0’44%), Midlands E. (-0’46%), South West (+0’29%), Escòcia (+5’49%), Renània-Pal. (-2’92%), Niedersachsen (-1’13%), Lisboa-Tejo (-1’95%).

· 5'9% de les autovies en construcció el 2008 per l'Estat es fan a Catalunya. El Ministeri de Foment construeix el 2008 1.321 KM d'autovia, dels quals 78 a Catalunya.

· 0'90 Km d'autovia gratuïta cada 10.000 catalans, 2'35 km cada 10.000 espanyols el 2007.
En autopistes de peatge, 0'92 km per 10.000 catalans, 0'59 km per 10.000 espanyols. S'inclouen les autovies i autopistes fetes tant per l'Estat com per les C.C.A.A.

· 20 Km d'autovies ha fet l'Estat a la província de Barcelona en 1985-2005. A Madrid n'ha fet 600 km.

· 12'7 milions € en mesures mediambientals per l'aeroport de Barcelona, 300 milions per a Barajas.

L'habitatge o com el poder es passa pel forro dels collons la tan 'sagrada' constitució.

2008-06-14T14:19:00.004Z

"Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per a impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics (Art. 47 Constitució Espanyola)"

Si faig una hipoteca em desgrava a la declaració d'hisenda. Si llogo no.

Amb això jo trobo que esta tot dit. Quan veig la mala imatge que tenen els polítics em pregunto: com pot ser que encara tinguin imatge ??

Primera compareixença pública d'en Franki.

2008-06-13T18:54:00.001Z

Clika sobre la imatge.

El sistema llibertari.

2008-06-11T18:36:00.004Z

La paraula anarquia (del grec αν- ,an-, "no", i αρχω, arkho, "poder") es popularment utilitzada com a sinónim de caos.

Per tant, la primera cosa que un anarquista hauria de fer es no utilitzar aquesta paraula, ja que conceptualment esta creant un prejudici negatiu.

D'altre banda, els simbols llibertaris sempre utilitzen una combinació de colors que transmet radicalitat i no 'bon rotllo': negre i blanc o negre i vermell.

Nomès aquests dos canvis, potser ja canviarien la forma de veure les teories llibertaries.

Peces de roba per dona en el món musulmà.

2008-06-11T18:23:00.002Z

Quins cullons que te la penya, això per mi no és serio, és nomès opressió, sutil, pero opressió.

2008-06-11T18:21:00.002Z

Es curios...

2008-06-10T18:41:00.002Z

Un cinturón de castidad es un cinturón o braga de hierro, cerrable con llave, que supuestamente se obligaba a usar a algunas mujeres en la Edad Media para evitar las infidelidades o deslices sexuales.

El objeto ganó popularidad en

Inglaterra en el siglo XIX gracias a un libro cuyo contenido lo describía como "una de las cosas más extraordinarias que los celos masculinos hayan realizado".

El libro describe como el objeto era usado para asegurar la fidelidad de las damas que se quedaban solas en casa mientras los aguerridos maridos iban a luchar a las cruzadas.
Esta es la opinión más habitual, aunque equivocada.

El cinturón de castidad no puede ser usado más que durante unas horas, a lo más un par de días. De otra forma, la mujer que lo llevase moriría víctima de infecciones, abrasiones y laceraciones provocadas por el contacto con el metal. En realidad, el cinturón de castidad era utilizado por las mujeres como defensa contra la violación, en época de acuartelamiento de soldados, durante viajes y en estancias nocturnas en posadas.

El cinturón de castidad es una invención muy posterior a la Edad Media, probablemente del renacimiento. Ninguno de los cinturones de castidad que existen fueron hechos en el medievo, todos los expuestos en museos fueron retirados tras comprobar que eran falsificaciones del s. XIX.

M'agrada el 'futbol de canastos'.

2008-06-03T15:39:00.004Z

Un disseny práctic.

2008-06-03T11:15:00.000Z

Amelie

2008-06-02T22:40:00.004Z

Quan veus una peli bona, ja tens una referencia per veure la de pelis dolentes, per no dir que valen una merda, que es fan...

D'aquesta peli en podria dir que es divertida, diferent, atrevida, fresca... i mes xurrades, pero sencillament es resum en una paraula: es bona.

I la banda sonora idem.

I envoltat de les pelis que es fan, pos encara resalta mès...

Ma poso pensatiu i dic

2008-06-02T22:12:00.004Z

La filosofia ( que ve de philos -en grec «amor», i sophia -pensament, saviesa, coneixement- significa amor per la saviesa ) l'havia vist sempre com molt llunyana de la meva realitat.

Fins que vaig llegir 'El Món de Sofía' (autor: Jostein Gaarder) i em vaig adonar que les coses que a mi em preocupen i em toquen els cullons no son tan distants, almenys en la base, del que ha preocupat al llarg dels temps.

Recomanat per intentar el més difícil a la vida: ser tu mateix.

2008-05-31T12:39:00.003Z

A internet he trobat que la població a l'estat espanyol durant la dècada de 1930 a 1940 era de 26 milions de persones. I a la wikipedia, posa que durant la guerra civil espanyola van morir 500.000 persones. Això significa un 2% de la població.

Si ara la població es d'uns 45 milions de persones, podem fer-nos una idea de la dimensió de la guerra civil. Es com si ara en una guerra morís unes 900.000 persones, és a dir, quasi un milió de persones.

També és normal que els efectes d'un desastre d'aquest tipus estigui present durant molts i molts d'anys.

2008-05-30T17:23:00.001Z

L'assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables.

Segueixen pixant-no's a sobre i seguim dient que plou...

2008-05-23T16:51:00.003Z

Llegeixo que la consellera de justicia Montserrat Tura en unes declaracions fetes a RAC 1 fa uns dies va justificar l'empresonament d'en Franki de Terrassa. Exactament va dir “Què passaria si tinguéssim un cap rapat d’ideologia ultra que hagués agredit dos Mossos d’Esquadra i hagués estripat una bandera catalana o l’hagués cremada? També estaríem dient que és excessiu?”.

Sincerament, ho trobo no ja desafortunat, sino d'un cinisme que fa por. Quan veus que un polític tant se li en fot el que defensa, sino que l'unic treball que te es justificar la seva tasca per aixi continuar vivint del cuento doncs fot.

Insisiteixo, que s'en vagin a parir.

Ens pixen a sobre i diem que plou o la vergonya de ser catalans !!

2008-05-23T11:49:00.003Z

El govern de la Generalitat demostra no tenir vergonya, sincerament que s'en vagin a parir.

expansión.com publicat el 23-5-2008.

Los “alojamientos con protección”, de entre 15 y 40 metros cuadrados, y la transformación del ‘stock’ de viviendas libres en protegidas son los principales ejes de la propuesta de la Generalitat para paliar la crisis inmobiliaria.
Cuatro pasos al frente y cuatro hacia un lado... y ya habrá recorrido toda la casa. Ni más ni menos que un nanopiso de 15 metros cuadrados, la mitad de espacio que las fallidas “soluciones habitacionales” de 30 metros cuadrados que propuso la ex ministra de Vivienda María Antonia Trujillo. Los tan criticados minipisos se le quedan grandes a la Generalitat de Cataluña, que tramita la creación de un nuevo concepto de inmueble al que ha bautizado como “alojamiento protegido”.

El Gabinete que dirige José Montilla, ni más ni menos, acudirá al rescate financiero de los promotores inmobiliarios, que pidieron la creación de una vivienda mixta como medio para escapar de la crisis. La medida tiene todas las papeletas para salir adelante, ya que CiU la apoya, según confirmaron fuentes oficiales del partido. “Parece que va en línea con algunas de nuestras propuestas; es positivo que ciertos stocks salgan a la venta más baratos”, subrayaron.

Escolta bé!

2008-05-20T16:44:00.002Z

Ahir veient un debat pel Canal 33, un oient va fer un comentari que em va sorpendre.

Quan es parla sobre la possibilitat de independència dels Països Catalans, sempre sol sortir un argument en contra que diu: la tendencia del món actual es d'eliminar fronteres, no posar-ne. I la dada real es que cada cop existeixen mès estats en el món. La ONU cada cop esta composada per mes membre, no per menys. Es va dir en l'ultim segle l'augment de estats que hi ha hagut, i em sembla recordar que era de uns 50 estats a uns 200.

Això per si mateix no vol dir res, pero es sospitos que s'utilitzin arguments falsos...

Aquella dita de "Viure com un ministre!".

2008-05-20T16:38:00.002Z

No he pogut resistir-me a posar en el meu bloc aquesta foto del ministre Bermejo. Hi han coses que no canvien...